Tisores Constitucionals

Segons avança el diari unionista per excel·lència de Catalunya, àlies La Vanguardia, el Tribunal Constitucional espanyol ja ha dictaminant sentència al 80% dels articles de l’estatut de La Moncloa acusats de poca constitucionalitat per part dels set recursos presentats contra la voluntat del poble català.

A més avança el rotatiu, que els elements més destacats que van sobreviure de les estisores de podar de Mas i Zapatero seran els grans afectats de la segona retallada, sobretot l’equiparació entre les dues llengües que es parlen a Catalunya i la bilateralitat del sistema de finançament autonòmic.

Aquest fet ens ha de portar a fer-nos diverses consideracions. Primera, negar l’equiparació legal de les llengües que es parlen al país és un acte de racisme i de xenofòbia de l’alçada d’un campanar. On s’és vist que en un estat es legisli que una llengua té més drets que una altra llengua, quan les dues són parlades per la població? Aquest fet, repeteixo, és un acte de racisme ètnic que només es pot donar en estats on el sistema polític continua encadenat a visons imperialistes de segles passats, i en el cas espanyol, es repeteixen les mateixes polítiques de la dictadura, ara però, amb vernís constitucional.
Què diran ara els grans defensors del bilingüisme? Es manifestaran per Barcelona per reclamar la igualtat de drets del català i el castellà? O és que el seu bilingüisme és una altra cosa?

Una altra puntualització és que si la cosa ja pintava negra en el tema de finançament, ara amb aquesta presumpta nova retallada ens endinsem cap a un forat negre de dimensions desconegudes. El finançament era la cirera del pastís (estatut), ara però, ja sense merengue que l’aguanti i partida per la meitat, aquest és el toc de gràcia. Ja no temin cirera.
Fem-nos la idea de què de nou finançament res de res i que Catalunya entrarà en un greu col·lapse financer que pot conduir la Generalitat en una situació de crisi com mai s’ha vist fins ara. El finançament és vital, és imprescindible per poder tirar endavant tota l’obra de govern, per tirar endavant les mesures socials, les pensions, les escoles, els bombers, els hospitals…. I si com sembla el Tribunal Constitucional escapça la bilateralitat, Catalunya passarà a formar part (com ara) de les autonomies de règim general, fet que significarà que estarem al mateix sac que qualsevol regió espanyola, fet que ens portarà a haver de reduir les prestacions socials al nostre país.

El tercer punt a comentar, és que aquesta notícia provocarà grans canvis en la política catalana. Si es confirma la nova ratllada al text refrendat pels catalans, el centre de la política catalana s’haurà de traslladar des de l’actual "gestionar l’autonomia" cap al "dret a decidir". Però no només canviarà el centre polític català, el que també s’haurà de veure si canvia o no és el govern de la Generalitat, ja que Esquerra té un full de ruta marcat en el passat Congrés Nacional on s’exposa què és el que s’ha de fer en cas que es retalli l’estatut, i depenen de què faci el PSC i IC-V, haurà d’actuar en conseqüència, per tant Puigcercós tindrà la possibilitat de demostrar que encara té fusta de líder.

I l’última consideració és que una vegada més s’evidencia qui tenia la raó en aquell llunyà 18 de juny del 2006. Durant més de 5 mesos tota la pretesa intel·lectualitat, alguns d’ells ara a la Casa Gran, i tota la mesella premsa unionista van carregar contra aquells que defensaven el NO a l’estatut de La Moncloa. Però una vegada més es demostra que els fets destrossen les paraules buides, com totes aquelles que es van dir a favor d’aquest estatut.

Queda clar doncs que Espanya, ja sigui el Congrés, el Senat o la tercera cambra política (el TC), no accepten Catalunya tal com és dins del seu marc legal. Ni amb estatuts descafeïnats ni molt menys en l’impossible federalisme.

La solució, l’única solució, és clara.