Actualització Entesa

Ahir es va firmar la renovació o actualització del pacte d’Entesa entre PSC, Esquerra i IC-V per tal de calandaritzar i prioritzar les polítiques i les accions que han de guiar al govern durant els pròxims dos anys.

Aquestes accions es podrien englobar en tres apartats, per una banda aquelles que fan referència a les accions a dur a terme per fer front a la crisi; resposta unitària enfront la, pròxima, sentència del Tribunal Constitucional; i finalment com s’ha de comportar el govern amb la negociació del nou sistema de finançament.

Primerament considerar que tan la primera carpeta com la tercera són part de la mateixa, ja que no hi haurà polítiques reals contra la crisi econòmica sinó hi ha un bon finançament.
El que s’ha acordat referent a les polítiques a fer, no hi entraré, però si que puntualitzaré allò que fa referència al finançament.

És cert que el govern manté la posició d’Esquerra d’allò de "millor un no acord que un mal acord". Molt bé, només faltaria. Però això ja se sabia. El que havia de sortir de l’acord d’ahir era el compromís dels tres partits a no votar res que presenti el govern espanyol al Congrés. Ni lleis d’avortament ni llei anti-crisi ni res de res. Fins que no hi hagi un finançament just per Catalunya i es compleixi l’estatut, res de res. Però és clar, el PSC és molt PS i per tant no deixarà en minoria el PS de Zapatero i Chacón.
I aquí hi ha el problema, el PSC ha d’escollir, perquè ja estem jugant els minuts de descompte i poc més es pot esperar. El PSC, i això vol dir Montilla, ha de triar entre el PSOE i Catalunya, entre Espanya i els catalans. I cal que ho faci aviat, ja que d’aquesta manera deixarà temps per poder corregir el que s’hagi de corregir o "revisar" el que s’hagi de revisar.

Per últim el tema de l’estatut. És interessant que els tres partits acordessin que en el termini d’un any s’han d’haver realitzat diversos traspassos com per exemple RENFE, aeroports, beques… fantàstic. Però hi ha un problema. El problema és que aquestes negociacions les ha de dirigir Joan Saura, i si això de per si sol ja fa espantar, més ha de fer-ho quan davant tindrà Manuel Chavez.
Relacionat amb l’estatut també s’ha pactat que es donarà una resposta unitària a la sentència laminatòria de l’estatut. Faltarà veure-ho, tanmateix és positiu que de moment es vagi mantenint aquesta intenció d’unitat, una unitat però que haurà d’anar en la línia de la fermesa del què diu l’estatut aprovat pel poble de Catalunya i no pas, una unitat de cap abaixat pròpia de la nit del 26 de gener del 2006.

En resum, l’actualització era i és necessària, però potser calia una major fermesa i ambició en les propostes relacionades amb el finançament i l’estatut.