D'Europa parlem

Desprès d’un llarg i pesat trimestre unes bones vacances sempre venen de gust, a més que normalment són absolutament necessàries, com era el cas de qui escriu. Unes vacances per desconnectar, carregar piles i tornar amb més ganes, il·lusió i força per encarar tot el que hagi de venir.
Aquests últims dies juntament amb una companya de Vilafranca i de tren, l’Alba, hem fet visita a dos altres vilafranquins, l’Albert i l’Aina, que gaudeixen d’un Erasmus a Suècia. Amb cinc dies hem visitat Estocolm, Malmö, Linköping i Copenhaguen fent així una petita ruta per Suècia i Dinamarca. Del viatge sens dubte el que queda és la verificació del tòpic dels països nòrdics, una manera de fer completament diferent a la nostra, tranquil·litat, no soroll, bicicletes a tot arreu, sensació d’amplitud, de netedat…

La veritat és que poder admirar els països avançats del món és un plaer, i els dos que hem visitat, ho són. Suècia és realment un estat on el paradigma de l’estat del benestar s’aplica com hauria de ser, de la mateixa manera que a Holanda per exemple. Ja es diu, haurem d’escollir entre ser la Valònia o la Holanda del sud d’Europa.

Els abanderats de la causa nacional espanyola, els nacionalistes espanyols, no es cansen de repetir que "el nacionalismo se cura viajando", és a dir, contraposen la idea de provincianisme, Catalunya, a la idea de progrés, Europa/Espanya. Viatjar per Europa és cert que obre els ulls, però no de la manera que asseguren els apòstols del nou imperi.

Viatjar per Europa fa adonar-se la gran tasca que tenim per davant, viatjar per Europa fa que es prengui consciència del que podríem ser i no ens deixen, viatjar per Europa fa que anhelem encara més ser el mateix que els altres.

Europa ensenya el camí, un camí de prosperitat, de progrés. Un camí que els catalans tenim la opció d’escollir, si volem.

I ara més que mai podem demostrar que volem, i ho podem fer en les pròximes eleccions europees.

Aquest últims dies s’estan tancant les coalicions que concorreran en aquests comicis, unes coalicions que ajuden a aclarir moltes coses.
En primer lloc a Catalunya es podrà votar tan sols dues candidatures, usant llenguatge espanyol a la inversa, "no contaminades", és a dir, una de la dreta i una de l’esquerra. CiU i Esquerra. La resta, PSC-PP-ICV, es presenten sota els paraigües de partits espanyols.
CiU anirà a les eleccions continentals agafada de la mà amb el PNB, Coalición Canaria, Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina i un partit andalusista. CiU recull el bo i millor de la dreta regionalista a nivell estatal, a més de grans espectacles de corrupció com és UM.
Per altra banda Esquerra s’ajunta amb Aralar, el Bloque Nacionalista Galego, Eusko Alkartasuna i PSM-EN, fent així, un Galesucat independentista i d’esquerres per primera vegada a la història.

Europa serveix de molt, i més que pot servir. A Europa es decideix bona part de la legislació que desprès cada estat ha d’adaptar internament. Europa decideix els criteris de les polítiques laborals, Europa decideix la universitat que vindrà… Europa decideix.

Viatjar per Europa fa obrir els ulls, viure a Catalunya fa decidir.