República d'Armendares. 78 Anys

Avui se celebren els 78 anys de l’última proclama independentista del nostre país. Avui fa 78 anys el President Macià davant la immensitat de la plaça de Sant Jaume plena de gom a gom va proclamar la República Catalana.

Macià va ser a qui, justament, va recaure la responsabilitat de llençar el crit de llibertat, però per haver arribat a tal fita, molts altres lluitadors, molts altres herois anònims, van haver de treballar fort i mantenir fermes les conviccions durant molt, molt de temps.

Recuperar la memòria històrica és molt important per a qualsevol poble, però més que mai pel nostre, desprès de tot el que ha hagut de passar i patir. Recuperar la memòria, és cert, equival a evitar que el discurs històric del nacionalcatolicisme segueixi sent el que predomina. Avui en dia encara cal desenterrar molts fets, i molts morts, que uns s’han entestat a que segueixin sota terra, oblidats. Aquesta tasca cal fer-la, i fer-la bé, per no caure en el fàcil discurs dels "bons" i els "dolents". De la mateixa manera que cal batallar fins al final perquè l’estat espanyol anul·li els judicis sumarísssims que van portar a la mort milers de patriotes pel sol fet de ser catalans, com el cas del President Companys. Però recuperar la memòria és molt més que lluitar contra tot allò que el Règim franquista va fer, lluitar per la memòria és, també, recuperar aquells petits herois que van creure, lluitar i que van donar el millor de si mateixos per uns ideals.

És des d’aquesta intenció que avui Esquerra-Vilafranca presenta una iniciativa que pretén fer justícia a una persona que va destacar en el moviment republicà a Vilafranca. Una persona que va ser regidora a l’ajuntament desprès de les eleccions del 12 d’abril del 1931, i que posteriorment va ser diputada al Parlament de Catalunya. Precisament des del seu escó al legislatiu català, va defensar per primera vegada la necessitat del Penedès a ser Vegueria.
Aquesta persona és Salvador Armendares i Torrent. Avui Esquerra presenta un premi que portarà el seu nom i que vol distingir aquella persona o associació que s’hagi erigit com a defensora del Penedès.

La història és formada per petits relats, relats que junts, configuren el fil del nostre passat. Recuperar les petites històries de la gent que va viure aquells anys, de gent corrent que va haver de tirar endavant tot i les dificultats, de gent que es va veure obligada a l’exili, de gent que va continuar lluitant per les seves idees. Gent normal que va adaptar-se a una nova situació tot i el mal que el nou temps portava. Tots aquests relats, contes, han d’ajudar a recuperar uns anys que encara continuen massa foscos. I per Esquerra, no quedarà.