La Veritat del 21 de Gener

Diuen els savis que la veritat sempre s’acaba sabent. Diuen. S’hauria de discutir molt i molt referent a aquesta afirmació, ja que grans misteris de la història continuen sense resoldre’s. Va arribar realment l’home a la lluna? Qui va matar Kennedy? Qui estava darrera del cop d’estat del 23-F? Qui va delatar el President Companys a la Gestapo? Sembla però que a vegades els savis l’encerten, i que en compte gotes, la veritat intenta treure el cap per sobre del que deia Gobbels, una mentida repetida mil vegades acaba convertint-se en veritat.

Segurament aquest post d’avui serà titllat pels estimats companys convergents com a sectari, i s’apressaran a comentar-me que com és que "mai" parlo del PSC.
Un cop les armilles posades, comencem.

La nit del 21 de gener del 2006 Artur Mas va agafar la carretera nacional, espanyola, i es va plantar a Madrid per "desbloquejar" l’estatut. L’estatut en aquells moments encara estava discutint-se a la comissió constitucional del Congrés dels Diputats espanyol, i cal recordar que encara era vigent un pacte entre Esquerra i CiU en tant que si l’estatut sofria retallades en els punts claus el retirarien. Amb aquest panorama Mas però es planta davant de Zapatero amb la intenció de donar tancament a l’estatut. És curiós que la reunió la protagonitzés el President de "el gobierno de España" i el cap de l’oposició de Catalunya, tota una lliçó de lleialtat i de respecte cap a les institucions pròpies.

D’aquella nit, de tots és conegut, en va sortir un acord entre el PSOE i CiU per retallar l’estatut de mala manera, ja que eliminava el terme nació de l’articulat, laminava el sistema de finançament i no deixava bloquejades les competències. En definitiva una baixada de pantalons qui ni el Saura hagués fet millor.
A partir d’aquest punt tan PSC com IC-V accepten l’acord i aposten per un Sí sense fissures al referèndum del 18 de juny, igual que CiU. Per contra Esquerra continua defensant el que el Parlament va aprovar i es manté amb el No.

Un dels arguments que Esquerra va defensar en aquells temps, i negat sempre des de CiU, era que a més de "petar-se" l’estatut, Mas i Zapatero també havien pactat el futur govern de Catalunya. Cada vegada que s’insinuava aquest fet, a tots els dirigents convergents els hi sortia l’ós de dintre i negaven amb vehemència tal afirmació. Negació que ha durat des d’aquell trist 2006 fins l’actual 2009. Tres anys.

Ara però el guió ha canviat de cop, i el secretari general-adjunt de CDC, Felip Puig, ha afirmat davant de Josep Cuní que el pacte entre Mas i Zapatero era "de respecte per a les forces guanyadores per liderar Espanya o Catalunya", és a dir, que si Mas era el més votat el PSC l’havia de recolzar, i viceversa a Espanya. Vaja, el somni de Cambó, Guardans i Duran: la sociovergència.

En resum, que Artur Mas a més de ser deslleial, per no dir quelcom més greu, amb Catalunya al retallar l’estatut, també va negociar a Espanya el futur govern de Catalunya. Una gran mostra del què és la Casa Gran.

Ahir en un article en un diari, s’apuntava que el flamant vice-president Chavez tenia com a gran objectiu polític propiciar que s’avancin les eleccions a Catalunya. Qui sap si és perquè Zapatero té un pes de consciència…