Carretero es dóna de baixa d’Esquerra. Finalment ha succeït i el "doctor" Carretero s’ha esborrat d’Esquerra Republicana de Catalunya, ja que ha sigut suspès temporalment de militància al negar-se a parlar amb la direcció d’Esquerra arran del seu article al diari AVUI. I abans de què el donessin de baixa, s’hi ha avançat i ha estripat el carnet.
Sincerament no comprenc el seguit de decisions que s’han anat succeint des de l’aparició de l’article "Patriotisme i dignitat". No comprenc perquè Carretero exposa però no concreta, no entenc per què la direcció respon obrint la porta a tothom que no pensi exactament igual que ella, no entenc per què s’expedienta Carretero, i finalment no comprenc per què Carretero trenca el carnet d’Esquerra.
Moltes escenes de la seqüència ja fa dies que han passat. Les que s’han produït avui però, continuo sense entendre-les.
No entenc per què la direcció obre expedient a Carretero i se’l convida a marxar del partit. Què interessa a Esquerra, un partit petit on tothom pensi igual? O un partit gran amb alguna diferència ideològica? Què volem? Deia el president d’Esquerra que "Carretero ha de decidir què vol ser quan sigui igual". La direcció també. La direcció ha de saber què vol ser. Si vol ser una direcció d’un partit petitot, o ser la direcció d’un partit amb uns grans objectius comuns, tot i admetre diferències. No lliga massa fer una conferència dient que a Esquerra hi cap tothom, i l’endemà obrir la porta a Carretero.
Crec, però, que el que hauria de voler la direcció és clar.
Carretero avui ha donat un cop de porta, esperem que sigui l’últim. Carretero amb la seva fugida endavant ha esdevingut un covard. Un covard perquè amb la seva marxa l’únic que comporta és impedir que s’aconsegueixi allò que ell defensava fins ara. Un canvi de rumb per Esquerra.
Les direccions canvien, les aliances electorals també. Però abandonant el vaixell quan aquest travessa una tempesta, no mereix altre qualificatiu que covard.
Ara més que mai cal sumar perquè Esquerra esdevingui la força majoritària per ser d’aquesta manera la punta de llança cap a la llibertat. Però per arribar a tal fita, cal que el canvi comenci a dins d’Esquerra. És a dins, i des, d’Esquerra on hi ha la solució i és a dins, i des, d’Esuqerra on cal lluitar per aconseguir-ho.
Què aconsegueix Carretero abandonant Esquerra? Aconsegueix que l’independentisme sigui més fort? Aconsegueix que s’avanci en el procés d’independència? Fa possible que Esquerra abandoni la imatge de fractura? Possibilita que el canvi a dins d’Esquerra sigui realitat? No. Carretero amb la seva marxa només afebleix l’independentisme, que tot i a possibles errades, continua representant Esquerra. Esquerra, tot i que pesi a alguns, és qui més ha fet per avançar cap a la independència, i si no, que es miri què es deia fa deu anys sobre la idea de la independència o sobre la necessitat del concert econòmic, dues de les grans reivindicacions del partit de Macià i Companys.
Abandonar ara és donar avantatge als que volen que Catalunya segueixi lligada a Espanya.
En definitiva. Carretero abandona Esquerra i, així, col·labora en la divisió no del catalanisme, sinó més greu, de l’independentisme, fracturant-lo i empetitint-lo.
Entrades
7 comentaris:
A mi el que em sembla, des de fora, és que el Puigcercós està decidit a fer d'ERC un partit amb pensament monolític tipus PP, on ningú dissenteixi de la línia oficial. Fa uns dies va aconseguir que renunciés el Carod, ara ha fotut fora el Carretero i, possiblement, el següent en la purga serà Uriel Beltran. Si aquest darrer plega, també diràs que és un covard?
Jo ara tinc curiositat a veure què fa el Carretero. Si de cara a les autonòmiques aconsegueix articular una opció electoral prou creïble per atreure el vot de les CUP (gent que últimament havia deixat de votar ERC, o que no els havia votat mai), jo crec que l'independentisme en conjunt no en sortirà afeblit sinó reforçat, perquè se sumaran vots nous.
És veritat. Tots els que creiem en el binomi Catalunya-Espanya estem encantats de l'existència de Bertrans, Carreteros i CUPs.
En segon lloc, podries acabar aquest article dient VISCA EI !!
Se't veu el lleutó, Pere.
Eduard,
Si el PP és un partit que tothom pensa igual anem malament... al PP precisament no tothom pensa igual que diguem. (Nebrera, Gallardon, Aguirre...)
La veritat és que no diré que l'Uriel és un covard,no ho diré perquè no hi haurà ocasió per dir-ho. Tirar la tovallola quan tot sembla més complicat que mai és la sortida fàcil, però ningu ha dit que portar un canvi de rumb a Esquerra (i per extensió al país) fos fàcil.
Carretero fa com tants davanters quan són dins de l'area, al minim contacte: plam, es tiren per veure si l'arbitre pita penal. I a vegades funciona. Cal veure si a Carretero li passa.
Jo la veritat també tinc curiositat per veure què passa amb Carretero, però sobretot tinc ganes de veure qui li fa la campanya. La pàgina 6 de l'Avui del dia 30 d'abril n'és un exemple.
En tot però, em reafirmo que les divisions en el camp de l'independentisme mai són bones, i aquesta tampoc ho serà. Dividir sempre és afeblir. Les Cup mai votaran Carretero, el militants independentistes de CdC tampoc, Lopez Tena ja ho va dir "jo em sento molt comode a CdC".
Qui votarà Carretero? Els votants de partits marginals com RC? Diversos votants d'ERC? I què volen, tenir 2 diputats?
En fi, que l'estratègia d'ERC cal modificar-la, sí; que ERC ha comés errors, sí. Però dividint i restant no se solucionaran els problemes del país. I sembla, crec, que Carretero no ho ha entés.
Andreu,
Crec que hauries de fer una diferenciació entre Cup i Uriel amb Carretero. Les Cup, a diferència de Carretero, si que crec que poden aportar alguna suma nova a l'independentisme, ja que sumen un votant altament ideologitzat i dogmatic que es trobava a l'abstenció "combativa". I Esquerra Independentista crec que també pot sumar al si d'ERC, fent de nou una eina útil, encara més que ara, per l'alliberament. De Carretero, rieterar el que he contestat a l'Eduard.
CREC KE SI RCAT ARTICLULA CANDIDATURA X LES PROXIMES AUTONOMIKES, ES POT DONAR KE ERC 15DIPUTATS I RCAT.... FEU LA LECTURA KE VULGUEU.
Anem a pams.
1. Quan anem a parar a un partit polític és perquè ens afegim a un seguit de pressupòsits cideològics compartits, però això no vol dir que tots els pressupòsits els compartim tota la militància i no cal dir que tampoc els compartiran, tots, tots els militants.
2. A tots els partis hi conviuen matisos, i sembla lògic pensar, que més matisos hi conviuran com més grans siguin els partits.
3. Els partits acomoden aquests matisos o pressupòsits no compartis en base a: els pressupòsits compartits i la correlació de forces.
4. ERC té problemes d'acomodament de matisos. Perquè? En principi, tots els corrents són independentistes/sobiranistes, d'esquerres i republicans. Cap tendència, que jo sàpigui, ha renunciat a aquests pressupòsits. On és el problema?
5. Sembla que podem concloure que el problema és la tàctica: si totes les tendències comparteixen pressupòsits sembla que el problema, en principi, és la tàctica.
6. Com es resolen aquests problemes? Primer, amb els congressos. ERC ha fet un congrés on unes tendències s'han imposat, per bé o per mal, però això ja és a gust de cadascú. Els que guanyen estan deslegitimats? Em sembla que no. I els que no guanyen? Tampoc.
7. I segon, en l'acomodament de la discrepància ningú ha de renunciar als seus matisos, però em sembla que qui està més legitimat per marcar la tàctica és qui s'imposa quan es mseuren les forces. Aquí m'ha semblat veure un problema de fons seriós: he tingut la impressió que RCat, que no ha guanyat, ha actuat com a un contrapartit. Jo veig que s'han produit dues opcions en la discrepància: la primera pot ser la d'actuar com un contrapartit i la segona, influir.
8. Opinió: en el posicionament de RCat m'ha semblat que han triat l'opció d'actuar com un contrapartit, al no acceptar la línia marcada per les tendències guanyadores; en canvi, en el posicionament d'Esquerra Independentista penso que preten influir però respectant les altres tendències i agafanst-se a les opcions que es van acordar al congrés, i per tant, plènament justificades.
Conclusió: en el meu cas, definit com a independentista d'esquerres i assembleari, entenc que la millor tàctica és influir amb un govern d'esquerres, per això vaig votar una de les dues tendències que anaven en aquest sentit, tot i que no comparteixo el 100% dels seus matisos... Naturalment respecto que no tothom estigui d'acord en la tàctica... però he de respectar qui no ho respecti la meva posició? I l'altra, el desacord manifestat per RCat és només una qüestió tàctica?
Com dius, Pere, l'adéu de Carretero ja fa uns mesos que s'estava preparant. La integració de RCat a ERC és desitjable per a tots els independentistes, però primer Carretero hauria d'acceptant que la seva tendència no s'ha imposat a ERC. Tinc la impressió que després del Congrés, Carretero no ho ha acceptat i és per això que RCat s'ha comportat com un contrapartit dins d'ERC però això i el que pugui fer a partir d'ara és sobretot i lògicament la seva responsabilitat.
Anonim,
Tan si RCAT fa alguna cosa com si no, crec que Esquerra anirà més o menys al voltant dels 15 diputats, almenys ara.
Jordi,
Molt d'acord amb els teus 8 punts.
Ara bé, el que tampoc és massa normal és que els dos màxims dirigents del partit animin a certa part de la militància a marxar si no combreguen amb el 100% de les accions de l'executiva.
RCat i Carretero han actuat molt malament, però la direcció no s'ha quedat curta.
Em fa l'efecte que Carretero ja anava per aquí quan va retirar l'esmena, a la part final del darrer Congrés: tot i que semblava que estava acceptant el resultat no era així, estava preparant el camí. Perquè, i és la meva opinió, RCat ha actuat des de llavors com un contrapartit dins d'ERC i d'aquí a actuar com un partit diferenciat hi ha ben poc.
Potser Pere, la direcció s'ha adonat que Carretero està intentant "aixecar-los-hi la camisa". No tant els seguidors de RCat, que van més a pinyó, com qui escriu el guió.
Publica un comentari a l'entrada