Finestra Oberta: Catalunya al món: passat i present de la presència de Catalunya al sistema internacional (I)

Avui i demà publico dins de la secció “Finestra Oberta” el treball d’un company de classe sobre el paper de Catalunya al món, corresponent al Seminari d’Estudiants en Acció sobre el dret a l’autodeterminació.

Al març de 2009 la Secretaria d’Estat nord-americana Hilary Clinton va visitar oficialment les institucions de la Unió Europea. A un torn de preguntes, una estudiant assistent d’un eurodiputat gal·lès li va preguntar sobre la seva posició en vers els casos de nacions sense estat com Escòcia, Gales o Catalunya i de les seves aspiracions independentistes. La resposta de la ex primera dama va ser contundent: “No interferiré en els assumptes interns dels Estats”. Segons la distinció feta pel professor Jaume Lopez a una conferència, el reconeixement internacional de l’existència d’un conflicte no resolt és una de les dues condicions necessàries per parlar de dret a l’autodeterminació del poble en qüestió. L’altra condició és l’existència de drets històrics d’una comunitat nacional, condició que es compleix al cas català i que, per tant, si volem parlar d’un dret a la autodeterminació pel poble català, fa que haguem d’aprofundir en el reconeixement internacional o no que té el cas català.

Les intencions sobiranistes i d’independència de Catalunya no ha sigut un tema important a l’agenda política de la societat internacional. És a dir, no trobarem gaires declaracions de polítics internacionals parlant explícitament del cas català i oferint una opinió formal. Tot i això, trobem proves de com el tema català, no tant en sentit independentista però sí més en sentit d’existència d’una diferent nació a Espanya i d’existència d’un ens diferent a l’estatal amb capacitat de decisió i amb voluntat de més grau de decisió, està present a la política mundial. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003, va contribuir en quant a la imatge i projecció de Catalunya internacionalment. Tenint en compte el poc marge que deixa la Constitució Espanyola a la Comunitats Autònomes en quant a les relacions exteriors, la intervenció de Pujol a nivell internacional va contribuir per donar a conèixer la identitat de Catalunya com a identitat diferencia de l’espanyola i per contribuir a que la industria catalana sigui competent a nivell internacional.

En el terreny més polític, Catalunya a participat en diverses conferències i col·loquis on a deixat empremta de les seves intencions i de la seva identitat pròpia davant la comunitat internacional. L’any 1984 ja es va introduir internacionalment el concepte d’integració de Catalunya dins el món i de la seva capacitat com a nació diferenciada. Va ser , curiosament, a un Simposi internacional sobre temes ibèrics on el president Pujol va aprofitar la seva intervenció per transmetre el sentiment abans comentat. Aquest sentiment no implica anar contra la unitat d’Espanya, com les pròpies institucions catalanes s’han encarregat de matisar i difondre en altres conferències europees i internacionals, com la que es va celebrar a Bruges al febrer de 1989 amb el títol de “Catalunya i Europa: el paper d’una comunitat autònoma dins la CEE”, on es va deixar la clar l’status quo català de nació sense estat però on es va afirmar que la majoria de catalans no tenien intencions secessionistes.

La defensa i promoció de la identitat catalana ha sigut i és un dels objectius de la Generalitat de Catalunya. Aquest fet es manifesta amb la creació de institucions encarregades de la difusió i promoció de Catalunya al context internacional. A 1990 es va crear el Gabinet d’Actuacions Exteriors (GAAEE), encarregat de coordinar l’activitat exterior del Govern, de promocionar la cooperació interregional amb altres regions europees i la imatge de Catalunya, i d’aconseguir la màxima eficiència envers l’exercici de les competències de la comunitat autònoma a les relacions exteriors. Va ser un pas important per a formalitzar en una institució les relacions que Catalunya mantindrà amb l’exterior.

Amb aquesta intenció es va anar evolucionant institucionalment, i així va ser com es va crear dos anys desprès el comissionat per a Actuacions Exteriors per aprofitar l’esclat de presència exterior de Catalunya i aprofitar-ne al màxim les possibilitats d’èxits.

Per altra banda, no es petita la intervenció de Catalunya dins la UE tot i que sigui per mitja de Conferències temàtiques o la Comissió de les Regions, la qual no té competències importants ni vinculants.

post realitzat per Adrià Caballero