Qüestió de Números

Ahir es va posar en marxa el nou projecte mega-galàctic del Madrid de Florentino, una posada en marxa que, tot i ser tan sols el primer partit de la pre-temporada, no va donar massa de si més enllà de constatar el que ja se sabia: que el Madrid té bons jugadors, com sempre d’altra banda.

Des de què en plena ressaca pel triplet el "ser sobre natural" va tornar a la llotja blanca del Bernabéu, sembla que en l’univers blau-grana s’hi hagui instal·lat un cert patiment o si més no una certa angunia.
S’ha dit i escrit que contra el nou imperi galàctic poca cosa s’hi podrà fer, s’ha dit que si l’any passat amb l’equip de cor-i-collons de Junande Ramos ja va costar guanyar la Lliga, ara amb CR9, Benzema i Kakà a l’equip la cosa pot pintar molt malament. Algú també apuntava que davant el poder econòmic del Madrid, el Barça simplement havia d’intentar sobreviure. En definitiva que era qüestió d’anar preparant l’epitafi, i si pogués ser per d’aquí deu minuts millor que per d’aquí mitja hora.

Realment és per emprenyar-se de la condescendència i derrotisme amb què es tracta la massa barcelonista a ella mateixa.

No serè jo qui tregui importància als fitxatges del Madrid. Són bons, molt bons jugadors. Cristiano, Kakà i Benzema els voldria quasi tots els equips del món. Quasi.
Dic quasi perquè convindria no oblidar que el Barça en comptes de Cristiano té a un tal Messi, un Messi que serà nomenat millor jugador del món a la tardor, un Messi que va esborrar de l’Olímpic de Roma a CR9 a la final de la Champions. En comptes de Kakà el Barça hi té un tio que com diu aquell "és lo puto crack", és a dir, el Barça té a Iniesta, un que tot sol és capaç de fer embogir centrecampistes i defenses. I sí, el Madrid té Benzema, però el Barça tindrà al fenomen d’Ibrahimovic. Quasi res. Però és que a més a més el Barça té a Valdès, Xavi, Piqué, Henry, Touré o Keita. Quin d’aquests jugadors es podria canviar per Van der Vaart, Gago, Diarra, Pepe, Guit o Raúl? Cap, no hi ha color. I és més, el Barça té un equip que ha fet història. El Barça té l’equip del triplet. El de Copa, Lliga i Champions. I el Madrid, no.

Però per sobre de tot el que cal tenir en compte és que el Barça, tal i com fa la campanya de Nike, és un. El Barça és un equip, un equip que té gana, gana de títols, d’ambició, el Barça és un equip que es vol menjar el món. I ho vol, i fa, com un de sol, ho fa com un equip. Aquesta és la gran diferència. Jugadors vs Equip. Amb això no vull dir que el Madrid no jugui bé o que no faci un joc de toc, amb els jugadors que té només faltaria que juguessin com l’any passat a l’estil Numància. La diferència serà però, en la concepció d’equip i en la seva construcció. Sí el Barça fitxa a Ibrahimovic no ho farà pensant amb les samarretes que vendrà a l’Àsia, ho farà pensant que és el millor per l’equip. Els fitxatges de CR9 i Kakà han estat pensats al revés, primer el guany mediàtic que se’n pugui treure i desprès l’entrenador ja decidirà, ja que quin entrenador, a part de Guardiola, es podria permetre el luxe de dir que "no" a CR9 o a Kakà?

Per últim i per allunyar ja per sempre –tota una quimera- la por i el patiment desorbitat del barcelonisme, només recordar que en els sis anys en què Florentino va ser President merengue, el Madrid va guanyar dues Lligues, una Champions i una Intercontinental. En sis anys de Laporta com a President, el Barça ha guanyat tres Lligues, dues Champions i una Copa. I encara queda aquesta temporada.

En definitiva, qüestió de números.