Indecència Sense Fronteres

Ho he dit dues vegades en dos escrits al bloc: no estic a favor del finançament acordat, i sobre aquest fet ja vaig exposar per quines raons no veia correcte el fet de validar aquest pacte, tanmateix també es pot afirmar sense por a equivocar-se que aquest acord, l’acord que Esquerra va aconseguir, és el més ambiciós que permetia l’actual marc estatutari.

Es poden criticar diversos aspectes de l’acord que ahir va aprovar el Consell de Política Financera sense cap vot en contra ja que finalment el PP va tocar el "pito" i totes les comunitats conservadores van acatar l’ordre de Rajoy i es van abstenir, el que no es pot fer és titllar aquest acord d’il·legal ni fer creure que s’hagués pogut aconseguir molt més.

Des de que diumenge Joan Puigcercós va fer oficial el Sí d’Esquerra al finançament a raó de 3.855 milions d’euros addicionals, segons el Govern poden arribar als 4.000, el principal partit de l’oposició s’hi ha mostrat clarament en contra i ha optat per tirar la màxima bilis possible contra Esquerra, el Govern i contra l’acord aconseguit. És legítim que Mas i companyia actuïn d’aquesta manera ja que estan a l’oposició i han quedat descol·locats, legítim sí, però indecent també.

Indecent perquè, com pot ser que el partit i la persona que van pactar un cadàver polític només al néixer, com és l’estatut de La Moncloa, acusin ara al govern de no aconseguir tot el que podien? Com és possible que el partit que durant 23 anys al Govern va acceptar totes les ofertes que "el gobierno de españa" els hi oferia sense demostrar cap signe de fermesa, ara acusi al govern de venut? Com pot ser que Mas i CiU facin amb el finançament exactament igual que amb l’estatut, és a dir, que els utilitzin simplement com a trampolí per arribar a la Generalitat?

Realment és escandalós que Convergència i Unión jugui aquest joc d’intentar ser els més almogàvers possible, quan són precisament ells els que van pactar el marc legal de negociació. L’articulat de l’estatut en matèria de finançament és tan ambigu i tan interpretable que deixa la negociació completament oberta i sense un patró clar.

Que CiU utilitzaria qualsevol eina possible electoralment per tal d’arribar en bones condicions a la campanya electoral és conegut, però que arribaria a creure’s que la gent d’aquest sant país és estúpida ja és massa. No es pot anar d’almogàver quan abans s’ha sigut un Cambó de segona divisió. I sembla que Mas i el seu pinyol encara no se’n han adonat.