Avui publico la segona part del text de l’Adrián Caballero sobre el paper de Catalunya al món.
Un altre terreny important per tenir presència internacional, i més en un context de globalització, és l’econòmic. Podem dir que Catalunya també impulsa una “identitat comercial pròpia”, no tan sols amb la “marca Catalunya” si no també amb una promoció internacional dels sectors empresarials catalans.
La literatura afirma que és el comerç exterior el que fomenta l’expansió econòmica i el creixement progressiu a Catalunya. Serà per això que el nivell d’exportacions internacionals de Catalunya s’ha incrementat exponencialment entre 1991 i 2000 (en major grau que l’augment de les importacions), així com s’ha donat des de 1990 una davallada del saldo comercial amb la resta d’Espanya.
Tot això no és fruït de la casualitat. Des de les institucions catalanes s’ha viscut amb els anys un procés de promoció també econòmica de Catalunya cap a l’exterior. Des de la Conferència que va oferir Jordi Pujol, entre d’altres, d’inversions i negocis a Catalunya a Tel-Aviv al maig de 1987 s’han produït diverses iniciatives i la creació d’institucions i oficines a l’exterior que han servit per impulsar els sectors comercials arreu del món. Un exemple d’impuls d’un sector econòmic és el que va realitzar el Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya, que va crear dues entitats per l’ajut a la política industrial, el CIDEM i el COPCA, i que actualment compten amb un gran nombre d’oficines exteriors. Aquest exemple és una mostra de xarxa industrial catalana que, a més de potenciar l’economia catalana, pot arribar a ser un mecanisme de representatitivitat catalana al món.
Per últim, podem fer un cop d’ull a la presència de la cultura catalana arreu del món, ja que pot contribuir a demostrar l’existència de Catalunya com a comunitat nacional, tret important alhora de defendre el dret a l’autodeterminació del poble català.
Artistes catalans sempre han estat a la avantguarda i a primera línea mundial a les seves disciplines. Salvador Dalí o Antoni Gaudí en son una mostra, ja que son mundialment coneguts i son, a més, figures vinculades a la cultura catalana (tot i ser utilitzats al parlar, de vegades, de cultura i art espanyol).
Una prova de la vinculació de la cultura amb la política i les possibilites d’introduir el cas català a l’agenda internacional la va donar el ja mort Pau Casals. El violoncel·lista nascut a El Vendrell va compondre el himne de les Nacions Unides i a la seva intervenció al 1971 va tenir un discurs on afirmà que ell era català (el seu famós I am Catalan) i que Catalunya era “la nació més gran del món”. Va ser, i més en un context on a Espanya imperava el règim feixista del general Franco, una mostra d’identitat nacional històrica diferenciada sense precedents i una oportunitat única de fer arribar a tota la Comunitat Internacional el sentiment català.
En l’actualitat, la societat cultural i artística internacional també reconeix la cultura catalana com diferenciada de l’espanyola. Els dos últims exemples els tenim a la presència de Catalunya la Fira del llibre de Frankfurt de 2007 i a la invitació que s’ha fet per a la participació de Catalunya a la Biennal artística de Venècia l’any 2009 on la seva participació es titularà “La comunitat inconfessable”.
Concloem reflexionant sobre la presencia de Catalunya a les institucions i al marc del sistema internacional, la qual a evolucionat amb el temps des de l’arribada de la democràcia a Espanya. Cada vegada Catalunya s’ha fet un lloc a Conferències Internacionals, tot i que un repte pendent és de ser present amb continuïtat a les institucions claus, com la Unió Europea o les Nacions Unides, tot i que és aquí on el context intern de Comunitat Autònoma dins l’Estat espanyol on és aquest últim qui té la majoria i més importants de les competències en quant a relacions internacionals fa utòpica aquesta possibilitat.
Les relacions econòmiques i culturals que Catalunya pugi mantindre i expandir amb sectors productius claus de l’economia mundial o en estats claus en la presa de decisions a nivell internacional pot ser en aquests moments un dels millors mecanismes que les institucions catalanes i la societat tenen per fer notar la presencia de Catalunya com ens diferenciat d’Espanya i així influir posteriorment a nivell polític.
Responent a la qüestió inicial sobre el reconeixement internacional del “conflicte català”, podem concloure que, si bé el cas de Catalunya com comunitat diferenciada d’Espanya i amb tradició històrica diferent i, inclòs, separada, és conegut per agents importants a la política internacional i s’ha fet referència a Conferències europees i internacionals, tot i que encara manca qualque important com és fer l’èmfasi en un esperit més secessionista o independentista que desperti a les autoritats exteriors (com el Departament d’Estat nord-americà) davant la possibilitat real d’una revolta de la població, tot i que aquesta no sigui certa però que permeti accedir al dret d’autodeterminació i, així, poder aconseguir accedir “legítimament” a les vies de consulta popular recolzades possiblement, en aquest nou context, per les institucions internacionals.
text realitzat per Adrián Caballero
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada