Finestra Oberta: Camí de Downing Street?

A la primavera del 2010, se celebraran les eleccions al Regne Unit .
El Partit Conservador presentarà com a candidat a David Cameron, un polític de 43 anys que encarna nous aires d’esperança entre els "tories".
Cameron busca canviar la Gran Bretanya i el seu discurs neoliberal i sense complexes recorda la pròspera època de l’inigualable Margaret Thacher.
Actualment, el líder conservador disposa de 10 punts d’avantatge respecte al Primer Ministre Brown.

En canvi, els laboristes es presentaran a les eleccions amb un Gordon Brown molt tocat arran de la crisi econòmica i la pròpia crisi interna que es pateix el laborisme degut a les tensions existents entre el Primer Ministre i Allan Johnson, actual Ministre de Sanitat.
A més, els resultats de les eleccions municipals i europees no auguren bons temps per un laborisme que es va veure relegat a tercera força del país.

Però, quina transcendència poden tenir aquestes eleccions més enllà de tractar-se d’una de les democràcies més rellevants del món i d’una possible alternança de govern?

Doncs, aleshores és quan entra en joc un projecte de politòleg com aquest humil servidor per fer un anàlisi més acurat dels termes.
Regne Unit és considerat com el paradigma de la democràcia majoritària. Aquest tipus de democràcia es basa, entre d’altres trets, per un sistema bipartidista, l’aplicació d’un sistema electoral majoritari o l’existència de poca separació de poders. (Arend Lipjhart)

En les últimes eleccions de 2005, els laboristes de Tony Blair van obtenir un 35% dels vots per un 32% dels "tories".
Però, aquesta petita diferència de 3 punts es va reflectir en més de 150 diputats a la Cambra dels Comuns, conseqüència de l’aplicació del mètode majoritari i les circumscripcions uninominals.
Per la seva part, els liberals van aconseguir un 22% dels vots que només es va traduir en 63 representants a la House of the Commons.

Però, el model clàssic de Westminster podria patir una desviació considerable tenint en compte les enquestes i els resultats de les municipals o europees.
Donant gairebé per segura la presència de Cameron al número 10 de Downing Street, juntament amb la dura caiguda laborista, cal destacar que els liberals aspiren a convertir-se en la segona força del país.
Tot sembla indicar una petacada del partit de Brown que podria baixar entre 10-12 punts.
En canvi, els liberals podrien augmentar lleugerament el seu percentatge cosa que els faria superar al centre-esquerra britànic.

En definitiva, el bipartidisme, símbol del model d’alternança britànica, sembla arribar a la seva fi.
Tants els conservadors com els liberals poden aconseguir que l’esquerra britànica resti a la marginalitat més absoluta al 2010.

Haurem d’estar ben atents davant d’un fet insòlit que pot canviar els esquemes i models tradicionals de la Ciència Política moderna.

post realitzat per Andreu Marin