Que la votació que es realitzarà a Arenys de Munt no és en absolut un fet intranscendent ho demostren, entre altres coses, les adhesions de diferents personalitats que ha recollit. De personalitats n’hi ha moltes i de totes les procedències possibles que abracen des de militants i simpatitzants socialistes com Ferran Mascarell o Rubert de Ventós, passant per diputats al Parlament com Anna Simó i Uriel Bertran o des de l’àmbit institucional els consellers del Govern Joan Manuel Trasserres i Josep Huguet i el President de la Generalitat (2003-2006) Pasqual Maragall i finalment tot de persones de la societat civil com Elizenda Paluzie, Enric Canela, M. Tree, Jaume Sobrequés o Maruis Serra.
Una de les persones que no ha firmat, però que avui ha afirmat que sí que hi votaria a favor, és el president de CiU Artur Mas.
Mas en una entrevista a TV3 ha afirmat que ell personalment hi votaria que sí, però – i tremolem amb els però’s- que ell lidera un projecte que és "transversal" i que no té la finalitat d’arribar a la independència perquè ells "no es dediquen a convocar referèndums cada dia".
La veritat és que sempre ens trobem amb el mateix. Mas intentar fer passar ase per bèstia, és a dir, ell diu que personalment faria A, però que el col·lectiu que lidera B. Sincerament començo a estar cansat de què Convergència continuï jugant al gat i la rata amb el tema de la independència. O s’hi està a favor o s’hi està en contra. O es vol un estat propi o ja s’està bé a Espanya. La qüestió no admet termes mitjos. No "cola" la idea de primer enfortir la nació i desprès, si cal, ja pensarem amb l’estat.
Alguns amics convergents continuen defensant-me que l’ambigüitat nacional de CiU és positiva ja que d’aquesta manera arriba a més gent. Doncs home, no sé què pensar. No seria millor que CiU es definís d’una vegada i d’aquesta manera poder aclarir les cartes del joc? No seria millor que CiU tirés endavant amb el projecte de construcció de l’estat i deixés per Unió la bossa –cada cop més petita- de vots conservadors catalans unionistes? O si d’altra banda prefereixen seguir com ara, que ho diguin clarament i així permetre que un partit de centre-dreta –per exemple Reagrupament- pugui créixer en aquest espai ideològic tot defensant la necessitat de l’independentisme? Sincerament la posició del "mira’m i no em toquis" de CiU amb la independència l’únic que fa és afeblir el país.
Mas pot dir que personalment ell voldria colonitzar la lluna, però fins que Convergència – i Unió- no diguin que estan per la causa de l’estat propi, el projecte polític de Mas i CiU no és altre que l’autonomisme.
Entrades
3 comentaris:
El que en castellà diuen "un quiero y no puedo".
Quan el Duran i Lleida va venir a una conferència de Deba-T, va fer el seu discurs de la Catalunya forta dins l'Espanya plural.
La veritat és que va ser un discurs força maco i ambiciós.
Però, en el torn de preguntes, li vaig replicar que si tenint aquesta idea d'Espanya, se sent a gust a CiU.
La seva resposta fou que la Casa Gran té un projecte sobiranista molt respectable, però que ell des d'Unió sempre ha apostat per altres vies més pragmàtiques i menys utòpiques ja que queixar-se tot el sant dia d'Espanya no ens durà a superar la crisi.
tot és qüestió de paciència i de seguir el bon camí. Cada vegada hi ha més gent que diu que vol la independència. Mas ja ha fet el pas i de mica en mica en són més. Ciu és el partit que repreenta més gent i ha d'avançar de mica en mica si vol que la gent el segueixn. Però bé, puc admetre que l'erro i que tu tens raó. Ara: creus que és el millor per Catalunya que quan el líder de CiU digui una cosa que tu vols (per primera vegada a la història)les critiquis. Creus que així s'avança?
El monopoli de la independència ja no el té esquerra. ERC igual que CiU i que tu i que jo s'ha equivocat. Però què és millor per Catalunya? Pensem en el país i no en el partit, coi.
Andreu,
Unió i Duran no són més que la punta de llança dels acomplexats nacionals i dels que segueixen en els parametres del 1975, on es podia somiar una Catalunya forta i digne dins d'una Espanya federal o confederal. Els temps canvien, però Unió i Duran No.
Guillem,
No critico que Mas digui que ell és independentista, el que critico és el poc coratge personal, i sobretot l'ambiguitat de CiU en termes nacionals.
Tampoc pretenc que Esquerra tingui el monopoli independentista, al contrari. Espero i desitjo que una força de centre dreta netament independentista -com ERC però a la dreta- sigui forta al Parlament. Així és com s'avança, per la dreta i l'esquerra. CiU pot ser-ho. La qüestió és si vol. I evidentment que això és pensant en el país, o és que potser és bo per el país contiunar a Espanya?
Publica un comentari a l'entrada