Sobre els Informes del Govern

L’última polèmica que està embolicant la política catalana, deixant de banda el pim-pam-pum sobre el cas Millet entre PSC i CiU, és la informació donada per el Govern de què hi ha aproximadament un 10% dels informes que es demanen que són innecessaris i que a més també una altra part són informes que es podrien realitzar des de la mateixa Administració.

Aquesta informació però no va sortir de cap confidencial ni de cap diari, sinó que va ser el mateix Govern que va informar, donant un clar exemple del què és transparència. No crec que hi hagi masses governs al món que publiquin les xifres que es gasten en informes, ni tampoc en si aquests informes són o no són necessaris. No sé si n’hi ha gaires, però el de Catalunya ho fet.
Que el Govern informi d’un fet que és negatiu per ell, malgastament de diner públic, ha encès l’oposició i fins i tot algú ja ha demanat que s’han d’exigir responsabilitats polítiques. És evident de què els diners de la Generalitat s’han d’administrar correctament i que per exemple pagar 12000 euros per un informe per saber si els catalans que es diuen Pérez compren més formatge que els que es diuen Garcia és innegable que ens trobaríem davant d’un cas de malgastament i d’un informe innecessari.

Ara bé, tot i que s’ha d’exigir al Govern que sigui escrupulós en els informes que demana i que responguin a una necessitat real, el que trobo que és lamentable és que l’oposició hagi saltat com ho ha fet. És comprensible, sí, però lamentable.
Artur Mas surt i demana que hi hauria d’haver responsabilitats polítiques per aquests informes. Realment que Mas demani això té gràcia. Ell que era el número dos del govern de Pujol que feia informes sobre a qui votarien els ciutadans si CiU es presentés en unes eleccions per separat. Suposo que veient els resultats van veure que millor segur junts. O per exemple informes sobre qui tenia més credibilitat, sí Maragall o Pujol. I així molts i molts d’altres.

Que Mas surti ara a demanar responsabilitats doncs la veritat, no és quelcom que trobi massa normal. Per què a veure, quina és l’alternativa de l’acció que ha fet el Govern de fer públic els resultats de l’anàlisi dels informes? L’alternativa que tenia el Govern era la de callar, la d’amagar la realitat, la d’opacitat. En definitiva l’opció alternativa era la que hi havia durant els 23 anys de Convergència al Govern de la Generalitat, l’opció de tancar els informes en un calaix i de no donar explicacions. Amb aquesta alternativa és evident de què fins que no hi hagués un canvi al Govern els informes quedarien "salvats" de la llum pública. És això el que volem?

Un dia ens haurem de plantejar seriosament què volem que sigui la política. Haurem de plantejar-nos si volem que sigui un circ on tot es faci perfecte i genial i on no es cometin errors o per contra si estem disposats a acceptar que la política la fan persones tan imperfectes com nosaltres que evidentment també cometen errors i que no tot ho fan bé. I compte amb el que triem, perquè si triem la primera opció estarem demanat a la classe política que faci tot allò possible per enganyar-nos i presentar-nos un conte de fades que no tindrà cap semblança amb la realitat. I sincerament, tot i els errors que es puguin cometre, prefereixo la segona opció.