22 de gener del 2009

Ahir va fer tres anys


Avui he tingut una conversa, molt interessant, amb un company amb el qui solc discutir de política. Comentàvem com evolucionava tot el tema de la negociació del finançament i de com s’estaven comportant els diferents partits polítics, cadascú però, tenia la seva opinió.

Sóc de la teoria que com molt bé diu la saviesa popular, per no repetir els errors del passat, cal no oblidar-lo, i a més, diria que cal entendre’l i acceptar-lo per més dolorós que pugui ser.

Aquest amic sempre defensa que entre els partits d’obediència catalana s’han d’oblidar les "traïcions" passades i que s’ha de girar pàgina i avançar cap a un nou escenari de concòrdia i entesa.

És una opció, però passar pàgina sense ser conscients del què ha passat en els últims anys crec que no és del tot saludable.

Avui el país està patint una situació gairebé límit, una situació que com va dir el professor de Dret Constitucional de la Pompeu, derivarà en una gran humiliació o només en una humiliació, conseqüència de la retallada de l’Estatut al Tribunal Constitucional i també pel nou sistema de finançament, un nou sistema que evidentment serà negatiu per Catalunya, ergo, pels catalans.

Com se sol dir però, per arribar a aquesta humiliació, tot té un inici, tot té un començament, i el començament de la humiliació de Catalunya fa tres anys i un dia que va iniciar-se.

Com ja he dit, cal recordar per no cometre, avui, els errors d’ahir.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

Que t'anul·lin aspectes d'una llei per anticonstitucional vol dir humil·liació i persecució anticatalana?

A veure, l'Estatut es va elaborar amb mal peu i acabarà de la mateixa manera. "Lo que mal empieza, mal acaba".

Per cert, el professor de Dret Constitucional que parla d'humil·liació és a la vegada un militant d'ERC que pertany al corrent Esquerra Independentista. És a dir, que la vessant política hi juga males passades de tant en tant als juristes.
I un altre exemple seria el nomenament "polític" dels membres del TC.

Separació real i efectiva de poders ja !!

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

El problema és el joc democràtic en el que s'està disposat a jugar. O no és humiliant que el que el poble aprova sigui ratellat per 12 persones posades a dit pels partits nacionalistes espanyols?

Sobre l'estatut i el seu mal començament. Home no sé quin mal començament va tenir, més aviat diria que va tenir un bon començament que va culminar amb l'acord del 30 de setembre. Això sí, va acabar, i encara acabarà pitjor, sobretot des del 21 de gener amb el pacte Mas-ZP.

Sobre les opinions del professor de dret constitucional. A veure, a totes les professions i amb totes les tasques que es desenvolupen al llarg de la vida la visió política de la realitat hi intervé, i qui digui que no s'enganya i pretén enganyar als altres.
Una cosa és que però que aquesta visió no pot corrompre la tasca professional que es duu a terme, i sincerament, crec que aquest no és el cas.

Amb tot però fa gràcia, només es critica que els professors exposin la seva visió i interpretació de la realitat quan és concordant amb la d'un mateix, però es critica quan no ho és. O amb tots o amb ningú. Per què es tolera que el Torcal ens fotés cada dia una dosi de dues hores de nacionalisme constitucional i no en canvi una sola frase en relació a l'estatut?

Sobre el TC completament d'acord. La justícia a espanya s'ha convertit en un allargament del poder executiu, i per tant és una vergonya que convé corretgir.