14 de gener de 2009

Ara se'n diu "Abierta"

Costa, costa molt no alterar-se quan se senten certes afirmacions. Els catalans tenim un gran esperit de sacrifici i un alt sentit de supervivència, que és avalat per més de 300 anys de resistència contra l’opressió espanyola i francesa, però el que costa de vegades és de mantenir el famós seny català.

Des de sempre els catalans ens hem anat creien tots els contes de fades que des d’Espanya ens han anat explicant. Primerament ens vam creure allò de què amb la República tot serien paraules boniques i que Catalunya podria desenvolupar tot el seu potencial…. res més lluny de la realitat. Posteriorment amb la conya de la responsabilitat i del sentit d’estat (espanyol, clar) ens vam creure que durant la mal anomenada Transició l’encaix nacional dins una Espanya diferent quedava resolt, ni en somnis.
L’última gran "envaucada" ha estat, i segueix sent, la fal·làcia del federalisme i de l’Espanya plural. Al 2004 un milió llarg de catalans van votar al PSOE que es va presentar a les eleccions generals amb un programa de renovació, de progrés que juntament amb les reformes estatutàries en curs, semblaven emplaçar a la dita "segona transició".

Els fets, però parlen per si sols, ni reforma de model estatal, ni Espanya plural, ni botifarra amb seques….. en fi, res de res. Això si, els catalans com autèntics massells, quatre anys desprès, altre cop a votar el mateix. D’això se’n diu tenir seny.

Ara sembla que certs sectors de la població comencen a percebre que això de l’Espanya plural, federal i bajanades similars, no existeix i que l’únic que segueix existint és la mateixa "grande y libre" d’antany, ara però amb plasma i digital.

Actualment la negociació del nou model de finançament està demostrant novament que el sistema autonòmic està esgotat, i que la suposada alternativa "progre-guai", el federalisme, ja només és una paraula més al cementiri d’elefants on també hi ha la famosa equidistància, l’estat democràtic de dret espanyol i la decència política.

Zapatero és, evidentment, el gran responsable de la defunció de l’Espanya plural, i no només per la seva pèssima gestió basada en l’incompliment sistemàtic dels acords que pren, sinó perquè ja li ha trobat un nou concepte per reemplaçar-la. Ara se’n diu "Espanña abierta". Gran diferència. Seguint en les declaracions, Zapatero també afegeix que està convençut que el nou model de finançament beneficiarà a totes les comunitats esp"anyoles, deu ser que, com l’Esperanza Aguirre, considera que Catalunya ja és independent.

Zapatero però a més té la indecència moral d’augurar que l’independentisme, tant a Euskal Herria com als Països Catalans, disminuirà, ja que, amb la seva Espanya oberta ningú voldrà marxar. No sé si aquestes declaracions les va fer seguides de les absolutament "desproporcionades" paraules en contra d’Israel, mostrant una aberrant diarrea mental, o perquè acabava de v(b)eure quelcom que el va desestabilitzar emocionalment, però és evident de què aquest home viu absolutament en un món paral·lel on tot déu ser de color rosa, perquè sinó no es pot explicar.

Perquè a veure, té l’independentisme democràtic raó per disminuir en la situació actual, tant a Euskal Herria i als Països Catalans?

Podríem fer una llista interminable de motius, però amb un parell farem el fet.
Només caldria citar el sistema judicial espanyol capaç, entre altres coses, de portar a un Lehendakari al banc dels acusats per fomentar el diàleg, capaç de jutjar persones pel simple fet de cremar un drap o unes fotos o capaç de retallar una llei referendada pel poble.
Per no parlar de la política d’escanyament financer que Espanya practica sobre el conjunt dels Països Catalans, per impedir un desenvolupament en pro d’utilitzar la llengua a les institucions comuns i europees….

En fi, que el que s’ha de tenir clar, és que d’Espanya no se’n pot esperar res de res. Això sí, alguns aniran canviant de nom cada vegada per poder justificar les seves incompetències.

Cap comentari: