20 de gener de 2009

Esperança amb fre de mà


Aquesta tarda hora europea, matí als Estats Units, es posa punt i final a un llarg procés, un porcés que va començar amb la lluita en les eleccions primàries, que va desenvocar en l’elecció de Barack Obama com a presidenciable demòcrata al 4 de novembre i que va acabar en aquell emocionant dimarts de novembre amb la victoria de Barack Obama.

A partir de llavors el llarg, llarg procés de transició ha ocupat la línia temporal d’aquest fet anomenat “somni”. Durant la transició s’han produit els nomenaments de tots els càrrecs que integraran la nova administració demòcrata encapçalada per la flamant secretària d’estat, Hillary Clinton, una Hillary que va demostrar sobradament la seva preparació durant la sessió en què el Senat li va donar l’ok.

Obama avui inicia una etapa que, desprès de gaudir de totes les celebracions i balls per commemorar la seva acceptació de la Presidència, s’albira complicada i difícil, a més de trascendental per el futur, no només dels Estats Units, sinó també del món.

Obama s’haurà d’afrontar a uns desafiaments globals, el recent conflicte entre Hamas i Israel només ha estat la punta de l’iceberg. El pròxim Orient centrarà gran part de la política exterior de la nova administració, haurà de fer front també a una recol·locació del mapa mundial de potències i superpotències, un mapa on sorgiran en els pròxims anys països com Brasil, India o la Xina, uns estats que reclamaran el seu lloc en les cadires poderoses del món.

El, ja, President Obama, arriba al càrrec amb el 79% de la població favorable, o si més no, una població que confia que en el seu mandat es ressolgui la greu crisi econòmica mundial. Obama però en aquests dies ha passat del famós “Yes We Can” i de l’esperança sense límits, a un discurs exigent amb el seu país i amb els seus compatriotes, un discurs que encoratge a seguir lluitant, a seguir esforçant-se. Aquesta és la calu, esforçar-se per millorar el país entre tots. Obama ha introduit dosis de pragmatisme, tant en política exterior, com en política interior.

El President Obama inicia avui doncs la seva primera legislatura, un inici que s’haurà de veure com comença, si comença amb la delcaració del tancament de Guantànamo o amb l’inici de replegament de tropes a l’Iraq. Obama a més haurà de començar a mostrar les seves intencions reals en matèria econòmica, s’haurà d’escollir si es comença amb un programa d’intervenció pública o si per contra es comença amb una ratellada d’impostos.

Obama haurà de decidir com participa de la solució al pròxim orient, s’haurà de veure quina és la relació amb la Unió Europea, s’haurà de comprovar amb quis aliats prefereix tractar, en fi, encara queda molt per poder saber de com serà la nova administració Obama.

Obama inicia avui, tal i com ell diu, una nova era, una nova era en què hi ha més interrogants que certeses, encara que la major i millor certesa, és aquella que flota a l’aire, “el canvi”, un canvi, una esperança que ara s’hi ha posat el fre de mà.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Pere, encara recolzes al Carod? És que m'ha impactat que només fiquis al Saura a la "finestra de la ética" amb tot el marron de Gaza...

I al Bojan? xD

No t'ho prenguis malament, és una pregunta i tampoc he pogut seguir molt el teu blog com abans, però després de llegir tot això, m'ha pica la curiositat.

Una abraçada des de França!

Pere Sàbat ha dit...

Fran!

El Carod se'l pot criticar amb moltes coses, però últimament, almenys en termes de govern, no està causant cap tipus de problema, i sobre Gaza no ha provocat cap incident diplomàtic i s'ha mostrat com s'ha de mostrar un bon ministre d'afers exteriors: Prudent.
Tot al contrari del Saura, que no hi ha dia que amb tanta inciativa que porta la pifia a diari.

Sobre el Bojan? Home crec que és un dels jugadors que millor apunten i que si puja bé, com ara, podem esperar grans nits de glòria gràcies a ell.

En fi, una abraçada!

Andrew ha dit...

Pere, ja saps que un servidor no és un especial admirador de l'ex-senador d'Illinois sinó més bé tot un detractor.

Tot i això, he de reconéixer que els primers dies de govern estan sent tot un encert.
Ha finiquitat Guantánamo i ha donat el tret de sortida de les tropes d'Irak tal com va prometre en campanya. De moment, compleix les promeses que fa (les senzilles clar).
A més, el nomenament de la Hillary com a Secretària d'Estat i d'antics assessors de l'era Clinton en matèria econòmica suposen tota una tranquil·litat de cara a la complicada crisi en la qual es troben immersos els EUA.
També les seves declaracions respecte al dret a la defensa pròpia d'Israel em semblen correctes.

Però, el greu problema radicarà per tots aquells sectors esquerranosos-autoritaris de l'Europa occidental ja que Obama durà a terme polítiques de dretes als USA.
Per aquells que veien a Obama com un candidat del poble, se sentiran traïts per les seves polítiques i actuacions.
No oblidem que la classe benestant del país està darrere d'Obama i ha subvencionat en gran part la seva campanya cap a la Presidència.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Obama no sé si farà polítiques de dretes o què, el que si sé és que farà el què ha dit que farà. Els moviments esquerranosos-autoritaris que dius, no tindran cap problema, perquè dubto que hagin donat suport a Obama. I si ho han fet doncs com a molt tindran una decepció.

Amb la resta del comentari molt d'acord.