23 de gener de 2009

Paraula de Hans


El President del Parlament Europeu ha declarat que no es pot acceptar el català com a idioma oficial a Estrasburg perquè és una llengua "regional" i si s’haguessin de fer servir totes les llengües regionals el Parlament no seria operatiu.

Tot i que les paraules pugin ferir susceptibilitats i que es puguin considerar completament fora de context, ja que el català és una llengua parlada per uns dotze milions de persones totes elles ciutadanes europees, i per tant, està absolutament fora de lloc titllar el català com a regional, però amb tot, el President del legislatiu europeu té raó.

Hans-Gert Pöttering, que va substituir l'anti català José Borrell, diu una gran veritat, tot i que els catalans encara mantinguem certs tics de l’autonomisme nacional posat en marxa pels governs de Jordi Pujol, el català a nivell europeu i mundial és vist, en el millor dels casos, com una llengua regional d’Espanya. És així i punt.
Ara bé, d’aquesta sentència en podem extreure la flama del futur.

Perquè el President del Parlament titlla la llengua catalana com a regional? No ho fa pels parlants, tampoc per la qualitat i tampoc per la projecció que últimament està tenint. Si ho fa és per una qüestió, diguem-ne, de caràcter d’status polític. Pöttering anomena regional al català perquè el català no té un estat dins la Unió Europea que el defensi, algun indocumentat podria adduir que el Regne d’Espanya ja ho fa, perquè Zapatero va "prometre-ho", però precisament per aquest motiu caldria desconfiar-ne i més tenint en compte l’estudi de la Fundació Horitzó Europa i del Cercle d’Estudis Sobiranistes que afirmen que "el gobierno de España" incompleix de manera sistemàtica els acords per portar el català a les institucions europees.

La solució doncs sembla ser senzilla, si més no senzilla d’arribar a formular-la. La solució per tots aquells que vulguin que el català sigui oficial a Europa han d’optar per fer que hi hagi un estat membre que el defensi. La qüestió però és quin estat el defensarà. Ho farà França? No. Ho farà Espanya? Ja veiem que tampoc. Ho farà Itàlia? No pas. Així doncs només queda una solució, un nou estat.

El senyor Pöttering ha donat una nova raó perquè els catalans apostem seriosament per l’exercici de l’autodeterminació i per la independència, ja que com diu el President del Parlament membre del Partit Popular Europeu, si no ets estat no pintes res a Europa, i la teva llengua, menys.

Així doncs fem cas de la paraula de l’il·lustre Hans i tirem endavant. Pel català a Europa, la solució és la independència i l’estat català.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

T'enrecordes del debat d'ahir divendres de la cooficialitat i la llibertat lingüística?
Doncs, sent coherent i partint de les meves premisses de llibertat i cooficialitat, també crec que el català ha de ser oficial a Europa.

Som una part d'Espanya amb els nostres trets comuns i particularitats i una d'elles, és la llengua pròpia.
Si no defensem nosaltres el bilingüisme, no el defensarà ningú per nosaltres i menys els socialistes que ja suficientment s'han burlat de la nostra suposada "pluralitat".

El català ha de ser oficial perquè és la nostra llengua, la de milions de ciutadans de la Unió Europea. I de la mateixa manera que l'altra llengua cooficial al nostre territori és oficial al si de la UE, el català també ha de ser-hi present a la Unió.

Si no pensés així, aniria en contra del principi d'igualtat de les 2 llengües ja que, en aquest cas, una llengua preval per sobre de l'altra.
I si els poders públics a Catalunya ajudessin a no generar determinades fòbies amb les seves polítiques lingüístiques també la qüestió seria més fàcil.

Jo et puc prometre i garantir que des de la meva posició política sempre defensaré l'oficialitat del català a Europa, però diferenciant-ho molt clarament de postures separatistes i/o referèndums d'autodeterminació.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Jo també et puc prometre i garantir que no hi ha punyetera manera de què el català sigui oficial a la UE si no és perquè hi ha un estat que tingui aquesta llengua com a oficial. A més ja ho ha dit el President del Paralament, si no tens un estat al darrera que potencii i defensi la teva pròpia llengua, a Europa no hi pintes res de res. És pot dir més àlt però no més clar.

És a dir, si vols que el català sigui oficial a la UE l'úncia manera és que hi hagi un estat català. Defensar la oficialitat a la UE en pro d'una altra Espanya és enganyar-se i fer el mateix joc que els socialistes, per una banda defensar una altra espanya plural (teòrica) i per l'altra una espanya unida (pràctica).

Ens hem de decidir, o regió o nació. O llengua oficial o llengua folklòrica. O estat o província.
L'elecció és nostra, la responsabilitat, també.