27 de gener de 2009

Decidim a Europa


Un dels punts centrals que marcarà l’agenda política en els pròxims cinc mesos serà la cursa cap a Europa amb el punt culminant del 7 de juny, quan els europeus serem cridats a les urnes. Temps hi haurà per poder parlar sobre aquests comicis, que a diferència d’altres vegades, aquest cop estan agafant una volada considerable.

Europa ha de suplir Espanya com a punt central de la política catalana a nivell comunitari. A Espanya s’hi ha d’anar a combatre, a defensar el dret de decidir i a promoure el desenllaç d’un divorci llargament anunciat. En canvi a Europa s’hi ha d’anar a teixir complicitats, a fer pedagogia, a explicar-se, a ensenyar, a mostrar el potencial de Catalunya i dels Països Catalans. A Europa s’hi ha de portar gent preparada tant en història, economia i en relacions internacionals, ja que la feina que haurien de fer els eurodiputats catalans és la de treballar en pro dels drets dels catalans a decidir el seu futur, a preparar el terreny per el dia que sigui necessari, ja que serà imprescindible que un cert nombre d’estats reconeguin l’estat català quan aquest sigui votat pels catalans.

El dia en què Alemanya reconegui Catalunya com a estat independent, però, encara és lluny. Però cal tenir clara una cosa molt clara, sí aquest dia és encara lluny és perquè els catalans volem que continuï lluny, ja que si els catalans votessin partits independentistes , en aquest cas només un, el dia somiat seria a la cantonada.
És obligat reconèixer, no fer-ho seria enganyar-se, que avui hi ha una majoria que no vol que aquest dia arribi, avui. Però als corredors de fons estan acostumats a les curses llargues, i per tant, tot i tenir els peus al terra, sempre pensen més enllà, en el demà, i és precisament perquè en un dia no molt llunyà el poble dirà que Sí que és necessari continuar lluitant.

Una part de la lluita serà sens dubte la prova de les urnes, però una altra lluita és la lluita civil. La societat civil cada vegada té més clar que cal aprofundir en la sobirania catalana, i que aquesta només es podrà aconseguir mitjançant la independència. És per això que des de diverses plataformes, s’ha impulsat una manifestació per reclamar l’autodeterminació del poble català. Però on es farà aquesta manifestació? A Barcelona? A Madrid? No, aquesta es farà a Brussel·les, la capital d’Europa, perquè és allà on es decidirà la nostra llibertat.

És per aquest motiu que el 7 de març milers de catalans desfilaran pels carrers de la capital belga reclamant el dret democràtic a poder decidir què es vol ser.

La iniciativa "10mil catalans a Brussel·les" és una d’aquelles coses que són molt necessàries per qualsevol procés d’emancipació nacional, sense una societat civil organitzada no hi haurà procés que avanci, per aquesta raó és de vital importància que aquesta manifestació sigui un èxit rotund i que els carrers belgues quedin tenyits del groc i vermell de la senyera, ja que aquest serà el nostre triomf, un triomf que haurà d’inaugurar un nou cicle polític. S’haurà tancat el cicle de la reforma de l’estatut i de l’Espanya federal-plural, i s’obrirà el cicle del dret a decidir i de la llibertat.

Per aquesta raó, tothom a Brussel·les per l’autodeterminació!



(www.10mil.cat)

2 comentaris:

Andrew ha dit...

La veritat és que si n'aconseguiu fer arribar més de 10.000 persones a Brusseles amb la que està caient teniu un gran mèrit.
Ara bé, crec que en moments de crisi econòmica, l'independentisme es pot trobar en hores baixes ja que a la gent està més preocupada en trobar o no perdre la feina que en iniciatives de separació i de discussió sobre el que som o deixem de ser.

Tot i així, a pesar de no estar-hi d'acord amb la vostra reclamació feta, us donaré l'enhorabona si aconseguiu portar les 10.000 persones a les portes del Parlament Europeu.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

La independència precisament ajuda a pal.liar la crisi, ja que d'aquesta manera es podrien fer les politiques que el país necessita, unes polítuques que Espanya no fa per Catalunya.

Sobre els objectius de la mani, una cosa. L'autodeterminació no té perquè ser independència Sí, es pot demanar l'autodeterminació i votar que no. Aquí la qüestió és si un és demòcrata o no.