16 de gener del 2009

L'ètica de Saura


I a sobre es queixen. Realment n’hi ha per tenir cara, cara dura i detestable. Iniciativa per Catalunya – Verds; Esquerra Unida i Alternativa, va fer ahir un comunicat de premsa, bé més aviat una roda de premsa sense preguntes, on denunciava una suposada campanya difamatòria en contra seva destinada a fer-la desaparèixer de l’escenari polític.

Diuen que ells sempre han actuat "des de la defensa dels nostres valors i conviccions", a més que defensen al President de Ic-V assegurant que Saura " era a la manifestació per principis i per ètica". Ves quina cosa, ètica. Perquè a veure, l’ètica de Joan Saura com s’ha de valorar? Per la presència del súper conseller a les manifestacions? Per la bona gestió? Per ser un bon conseller, lleial al govern?

Si parlem d’ètica, parlem-ne.

Comencem, on era Joan Saura al 18 de Febrer del 2006 mentre milers i milers de catalans es manifestaven pels carrers de Barcelona, ciutat que conté grans i boniques botigues de roba com molt bé sap Saura, per reclamar l’estatut aprovat al 30 de setembre, i no el text de l’acord Mas-ZP? Això és motiu que valorar o quantificar l’ètica que tant s’esmerça a defensar Ic-V del seu President?

En fi, continuem en l’àmbit de les manifestacions. On era Saura l’1 de desembre del 2007 quan novament milers de persones van sortir per reclamar el dret a decidir? Ic-V hi va donar suport, tot i que el seu discurs era d’allò més regionalista, però Saura on era? Ah sí, era al centre de control per seguir en primera persona que no hi hagués incidents. És evident que, per lògica aplastant, és més probable que hi hagi problemes a un manifestació a favor del dret a decidir de Catalunya que en una marxa anti-Israel. On és l’ètica?

Seguim, Ic-V denuncia en el comunicat de la suposada campanya difamatòria, que se’ls vol eliminar políticament, i asseguren que són víctimes d’un "assetjament polític i mediàtic que avui arriba a quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país". Ic-V hauria de vigilar amb el llenguatge que utilitza. Si una cosa he après al llarg dels anys és que les paraules tenen gran força, i que utilitzades erròniament poden desencadenar grans desastres. Utilitzar l’expressió "quotes que no podíem ni imaginar en el nostre país" és per estar-ne molt segur que mai abans hi havia hagut cap situació com aquesta. Però n’hi ha hagut mai cap? S’ha assetjat mai a cap polític català en els anys que fa que tenim autonomia? A veure pensem-hi un moment….. mira així ràpid poden venir al cap alguns noms.

Els sembla als senyors de Ic-V que l’afer "Banca Catalana" va ser una assatjament salvatge contra el President Pujol? No? Bé busquem-ne un altre…. potser si es recorda un fet més pròxim…. potser tot el que va haver d’aguantar el President del Parlament arran de posar una taula al seu cotxe oficial. Tampoc ho consideren assatjament? Bé, doncs llavors només ens queda un cas. Què els sembla el "Cas Carod"? Serveix?

Bé, el que a partir d’aquest recordatori podríem fer és recordar el paper molt "ètic" que Ic-V i en especial el súper ètic conseller Saura va tenir en els dos últims casos que he mencionat anteriorment. La memòria és fotuda, sobretot quan un no recorda els seus actes.

Cas Benach; Saura és un dels primers polítics que surten de la trinxera i que intenten aniquilar Ernest Benach amb unes declaracions populistes i demagògiques en una ràdio, titllant l’acció de posar-se una taula com "un insult a qui pateix la crisi". Molt ètic, oi? Sobretot perquè formen part de la mateixa coalició que governa el país, i més quan el President Benach va guardar silenci i no va córrer cap a les ràdios el dia que Saura va anunciar que s’havia gastat un bon feix de milions d’euros per re-decorar la seu del departament d’Interior a l’estil "fon-fing" o alguna estupidesa d’aquestes.

Això és l’ètica que va demostrar Saura amb el "Cas Benach", però si recordem la seva actuació amb el "Cas Carod", la veritat és que l’ètica del súper ètic conseller brilla per la seva total absència.

Saura durant el "Cas Carod" es va comportar amb el sentit de l’ètica que el caracteritza, i sinó, només cal recordar les declaracions que va fer a el programa de la "no em ratllis" Julia Otero en què va arribar a afirmar que Carod no podia tornar a ser al govern i que havia de deixar la política…

En resum, aquesta és l’ètica de Joan Saura, una ètica que no dubta a criminalitzar a companys de Govern, una ètica amb diferents mides, una ètica amb molta iniciativa.