17 de gener de 2009

Llibres d'hivern: "Euskadi sin renuncias"


Titular un llibre "Euskadi sin renuncias; un ideal posible", ja deixa bastant encarat el contingut del que es trobarà al llibre, i més encara un cop s’ha vist qui l’escriu.
Joseba Azkarraga repassa en 268 pàgines el que ha estat la seva trajectòria política des dels inicis de la clandestinitat enrolat al PNV, fins a l’actualitat quan és secretari general de Eusko Alkartasuna.

"Euskadi sin renuncias" és escrit sense gaires censures, Azkarraga en el llibre mostra de manera clara el seu distanciament envers a grans figures del basquisme, sobretot relacionades amb el PNV, i per exemple carrega amb força duresa contra Anassagasti o Arzallus, qui acusa de ser autonomista o independentista segons amb qui parli, talment com alguns dels dirigents del principal partit a Catalunya.

Joseba Azkarrga durant tots els anys que ha estat a primera línia política s’ha caracteritzat per la seva oposició radical a la violència, oposició radical a totes les violències. A la violència de sectors d’ETA, però també contra la violència de l’Estat espanyol, ja fos via tortures o via grups de terrorisme estatal. El compromís d’Azkarraga en pro de la llibertat i la democràcia no es pot posar pas en dubte, Azkarraga per dir-ho d’alguna manera ha estat un camàlic, capaç de condemnar amb totes les forces la violència etarra, alhora que ha lluitat perquè es respectin els drets humans dels presos a les presons espanyoles, a més d’impulsar les vies de reincerció.

Azkarraga representa l’independentisme democràtic basc, aquell que té un projecte a tirar endavant que no passa per els maximalismes estúpids de certs sectors més receptius i motivats a cremar un bus que a treballar de veritat per la independència.

Ara que s’aproximen les eleccions basques, previstes pel primer de març, és necessari, per no perdre’s en el complicat laberint de la política basca, llegir i intentar entendre les parts confrontades. El llibre de Joseba Azkarraga serveix per aquest objectiu, ja que plasma la seva visió del què ha donat de si els últims trenta anys de la política basca, des de la transició passant per el Pacte de Lizarra i acabant per el Pla Ibarretxe i la consulta prohibida per la judicatura espanyola.

Azkarraga és d’aquests polítics que no temen deixar la política, ell ho va fer durant uns anys, perquè per ells la política és un mitjà per poder transformar la societat i millorar-la, i no, com entenen alguns, com un fi en si mateix.

En resum, un bon llibre per poder entendre una mica més el conflicte basc, un conflicte que com defensa Azkarraga només se solucionarà mitjançant el diàleg i el dret a decidir dels bascos.

Cap comentari: