21 de gener del 2009

Hessen com a avís


Trencar somnis pot passar factura. No, no em refereixo a l’inici del mandat del President Obama, ja que seria absolutament contradictori aplicar-li, ara, aquesta frase. No, aquesta frase no és aplicable a Obama però si al Partit Socialdemòcrata d’Alemanya al land de Hessen. Hessen és un land de la part occidental de la República d’Alemanya de poc més de sis milions de ciutadans, una mica més petit que el Principat.

Al 2008 hi va haver eleccions al Parlament del land i les expectatives de canvi eren evidents i el partit socialdemòcrata podria superar per primer cop la CSU, a més la campanya electoral va estar marcada per la comparació que el candidat de la dretana CSU, Roland Koch, va fer entre delinqüència i immigració, una mica a l’estil de la campanya de CiU a les eleccions generals del passat any. Doncs bé, en aquestes eleccions la governant des de temps immemorials CSU va treure uns resultats absolutament dolents, perdent més del 13% dels seus electors, i juntament amb el gran augment de l’SPD es va arribar a la situació d’empat tècnic. La CSU va guanyar per una dècima (36’8 a 36’7), però van empatar en diputats. I desprès de la lluita electoral, de tota la bombolla màgica de les eleccions, és quan arriba la prova de la veritat, és quan arriba el moment de travar aliances.

La gran coalició va quedar descartada tot i ser la prioritat de la CSU, així que la CSU tenia un problema ja que no podia fer coalició amb els liberals perquè no sumaven prou. Per altra banda els liberals havien anunciat que no pactarien amb l’SPD. Així les coses només hi havia una possibilitat, una possibilitat per poder portar a terme el canvi: un govern entre l’SPD, els Verds i el partit L’Esquerra, una formació sorgida dels excomunistes de l’est i de dissidents socialdemòcrates.

Les negociacions van ser llargues i no va ser fins al cap d’uns mesos que les formacions van arribar a un acord, acord que prèviament havia de ser votat per les assemblees de cada partit.

Fins aquest punt cap problema, però només fins aquí.

L’assemblea de l’SPD no va aprovar l’acord i per tant va impossibilitar que es tirés endavant un procés de canvi, simplement perquè va pesar més l’odi visceral cap a L’Esquerra que el desig de canvi, és a dir, que va fer política amb les tripes.

El resultat de tot aquest esperpèntic procés va ser que es van convocar eleccions per aquest mes de gener, unes eleccions que ja han tingut lloc i que han deixat un trist panorama per l’SPD.
L’SPD sortia amb un 36’7% dels vots a tan sols una dècima de la Unió Cristiano-Demòcrata-CSU, desprès dels resultats i emulant a Joaquin Almunia al 2000, la candidata socialdemòcrata Andrea Ypsilanti, ha presentat la seva dimissió. La raó? Molt senzilla, l’SPD ha passat del 36’7 dels vots a tan sols el 23’7, per tant un descens de 13 punts i tant sols 29 diputats, al 2008 en tenia 42. La CSU per la seva banda, tot i perdre sis dècimes, incrementa el nombre de diputats i podrà formar un govern de dretes conservador amb els liberals que han tingut els millors resultats en 50 anys.

El resultat de frustrar els somnis es paga car. Algú s’imagina què hagués passat si Esquerra hagués impedit el canvi a la Generalitat desprès de vint-i-no-sé quants anys de pujolisme i de CiU? Doncs que segurament ara estaria amb no més dels 12 diputats de 1999.

Aquesta lliçó, la de no frustrar els canvis, és aplicable a tot arreu, tan a nivell regional, nacional o local. Impedir el canvi intentant legitimant-lo amb la pintura de l’odi cap a altres partits no només produeix que la política, o politiqueig, cada vegada interessi a menys gent, sinó que a més esguerres tot el projecte pel qual s’havia lluitat.

Fer política equival a prendre decisions, decisions que no es poden basar en odis ni en l’estómac, fer política equival a arriscar-se, a ser valent. Fer política vol dir involucrar-se, vol dir sortir de la bona i còmode cadira dels bancs del frontó per posar-se a treballar pel país, per la gent.

Convindria no oblidar-ho.

5 comentaris:

Albrock ha dit...

hahaha, aquest deu ser el nou argument que t'has inventat per justificar el tripartit.

Doncs no sabia que a Hessen ara hi ha un govern FDP-CSU, però me n'alegro, ja que és la part d'Alemanya on més he estat. I per cert, els liberals són dels pocs partits dignes que queden a Europa, i si no fos per Alemanya de l'Est i el seu pes comunista, Alemanya tindria un panorama polític força més estable i pròsper.

Anònim ha dit...

Bon article Pere.

Pere Sàbat ha dit...

Àlex,

No va encarat per "salvar" el govern, però també.

A Hessen encar no s'ha formalitzat el govern, però tot indica que serà entre la CSU i el FDP. En fi, que aquests resultats no nomésinflueixen a Hessen sinó també a tot el país, perquè a la cambra territorial a partir d'aquests resultats la majoria de l'SDP i la CSU s'ha trencat arran de la pujada dels liberals, i ara són ells qui tenen la clau del Parlaament- territorial, àlies Senat.

Roger,

Gràcies.

Andrew ha dit...

Ondia, l'argument és bastant depriment per justificar un tripartit que no s'aguanta per enlloc.
La qüestió principalment contradictòria (i en podria enumerar moltíssimes) és com es pot parlar de referèndums d'autodeterminació i estar en un govern amb un partit de caire nacional.
És que penseu que el PSC derivarà cap al sobiranisme?
O espereu una aliança sobiranista amb sectors de CDC? Aleshores, si fos així, estareu traïnt al govern, al país i a la vostra famosa expressió de "treballar pel país des del govern".
No em facis riure !

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

El post no preten fer riure. Simplement mostra amb un exemple que frustrar els somnis té un preu.

Tot i així, i ja ho vaig apuntar a la resposta a l'Alex, el post no va encarat a justificar el govern tripartit. Ara bé, si des de sectors contraris al govern es troba que l'argument pot ser aplicable, doncs ho trobo perfecte. La frase sobre l'elecció d'Esquerra l'any 2003 simplement bé a donar més consistència a l'argument.

Sobre la traició d'Esquerra al país, bé és una opinió que està fent fortuna als sectors que són proclius a les proclames sense gaire fonanemt i a la simplificitat argumentativa, molt pròpia de sectors extra-parlamentaris.
Ja ho deia Gobbels, una mentida repetida molts cops es converteix en veritat. Aquesta n'és una.
Et recomano que vagis al web d'esquerra (www.esquerra.cat) i cliquis sobre l'enllaç de la revista setmenal del partit, on a la segona pàgina hi ha un brillant article de l'Eduard Voltas sobre "el fer país des del govern" i de la submissió d'Esquerra al Psc.

Sobre la sobiranització del PSC, home no es pot negar que segueixen sent tan estùpids cvom sempre, tot i així, igual que CiU, des de fa uns anys (5) estan fent-se amb el discurs del concert econòmic, un discurs que 10 anys endarrera només defensava Esquerra. Que això no és sobiranisme? No, però ja és un què.
I sobre el pacte "sobirnaista" amb CDC, home, primer CDC hauria de ser-ho, i per si algú en té algun dubte que llegeixi l'entravista que li fan a Felip Puig a la vanguardia i tots els seus dubtes se n'aniran de cop.