29 de gener de 2009

No hi ha pintura que valgui


L’altre dia passant per un dels carrers de Vilafranca em vaig fixar en les cases, n’hi ha de grans i ben arreglades d’aquestes que han anat guanyant terreny i que amb els nous temps s’han anat fent, però continuen resistint el pas dels anys aquelles més estretes i allargassades tan característiques d’altres èpoques passades.

En una de les primeres, amb façana de color groc pàl·lid, hi havia un parell de pintors que estaven donant una capa de pintura sobre una part de la paret que estava guixada i gargotejada amb esprai negre. Realment s’hi esforçaven, i pel que vaig deduir, ja havien gastat un parell de pots de la pintura de color groc per poder tapar la pretesa obra d’art. Quan passava just pel costat no vaig poder abstenir-me d’escoltar la conversa que tenien, bé la veritat és que només vaig poder sentir un petit comentari però més que suficient. El que estava remenant el pot de pintura li va dir a l’altre " ostres tu, com costa de què marxi la merda aquesta", l’altre, el que encara estava esmerçant-se per tapar el gargot, va contestar "Sí, hi ha taques que no marxen mai".

No sé si certs nuclis polítics fan de pintors, però la veritat és que alguns ho intenten, però com els pintors, a l’hora de treure "la merda" no se’n en surten.
Tot i els intents de CiU de pintar amb nova pintura i nou color tots els racons de casa seva, es veu que no avancen. S’ha d’agrair els esforços de certs dirigents de pintar de nou "el pal de paller" i canviar el color, i el nom, per el de "la casa gran", però la veritat és que veien tal i com avancen els esdeveniments poca cosa va bé, tot i que és cert que el nomenament del (in)dependent Tremosa és certament encoratjador.

Però es veu que el color antic, el de sempre, encara es manté. Avui el qui segons Antoni Castellà, haurà de substituir Artur Mas a partir del 2010, ha assegurat que ara cal parlar de crisi i de com solucionar-la i no d’independència perquè és el que interessa a la gent. Primerament, el senyor Duran Lleida hauria de recordar que la crisi se soluciona quan tens poder per poder solucionar tal crisi, i precisament Catalunya aquest poder en gran part no el té. Segon, i lligat al primer, un dels motius per poder aconseguir la independència és precisament per poder fer front a situacions com l’actual, ja que d’aquesta manera Catalunya gaudiria dels mateixos poders i possibilitats que la resta dels estats europeus i mundials per combatre la crisi.

El color antic i molt llarg de CiU es torna a manifestar avui amb declaracions del líder convergent a Madrid, declaracions que Mas ha fet al lloc on va cometre l’error polític més gran de la seva carrera política, ja que les ha fet des del lloc on va dormir quan va perpetrar la horripilant baixada de pantalons davant Zapatero.
Mas ha declarat que l’estatut en gran part es va fer per poder obtenir el finançament necessari per Catalunya i per tant, per reduir de manera substancial el dèficit fiscal que el país pateix. El líder de CiU ha declarat que l’estat no compleix la llei. Bé, no la compleix en quant a terminis, però com que el text és tant ambigu, els espanyols bé poden defensar que si que mantenen el que es va acordar a la negra nit del 21 de gener del 2006. Mas a més, i a l’estil Tremosa, ha defensat el pacte de l’estatut perquè s’havia de "desencallar un Estatut que estava embarrancat". Com deia aquell, equivocar-se és d’humans, però rectificar és de savis. Es veu que el Mas, és només humà.

De les paraules de Mas però també se’n desprèn, i perdonin la demagògia, que CiU s’oferirà a pactar, ara sense pantalons, el nou sistema de finançament ja que la negociació està "embarrancada".

En fi, que com deia el pintor de la façana de Vilafranca, "hi ha taques que no marxen mai", i la pròpia de CiU és aquesta, per més pintura que s’hi posi a sobre.

2 comentaris:

Andrew ha dit...

La combinació de la ironia i els símils establerts són fabulosos. Em sembla un dels teus millors posts a pesar de no compartir el rerefons del contingut.

Imagino que la por a l'èxit del Tremosa i a la progressiva decadència de la sumisa Esquerra Republicana et porten a despotricar de la Casa Gran del Catalanisme.
Segons ells, la grandesa de la Casa Gran és que hi caben tot tipus de perfils catalanistes des del Duran i Lleida fins López Tena o Àngel Colom.
Si no accelereu i canvieu l'estratègia, us endureu una bona petacada. Si torneu a la contundència del 2003, la Casa Gran no aconseguirà penetrar en el vostre electorat.
Tot i aií,crec que si el Mas no governa després de les properes eleccions, la Casa Gran explotarà i el centre dreta catalanista se'l repartiran entre diferents escissions exconvergents.

Pere Sàbat ha dit...

Andreu,

Gràcies per les paraules referides al bloc.

No despotrico de la Casa Gran per despotricar, simplement que no cuadren certes voluntats de canvi de paradigma amb certes declaracions dels màxims liders de la federacio unionista, res més.

En quan a la política ficció, ja veurem ja que encara queda molt de temps per les pròximes eleccions al Parlament.