40 Anys de Silenci. 40 Anys de Vergonya

Al passat 22 de juliol es va celebrar una efemèride molt important que afecta de manera transcendental la recent història de Catalunya i de l’estat espanyol. Una notícia que va ser silenciada per l’absoluta majoria dels mitjans de comunicació.
Durant la setmana del 22 de juliol, l’efemèride que més es va comentar a la televisió va ser que es va commemorar que l’home havia arribat a la lluna. Fantàstic. No tinc res en contra a que es recordi un fet que va significar un avenç en la història de la humanitat, tanmateix sobte que els diferents mitjans de comunicació inflessin d’especials a aquest esdeveniment i en canvi sotmetessin a la més absoluta profunditat un aniversari tan o més significatiu com és per exemple el del nomenament fa 40 anys del príncep Juan Carlos I com a successor a la "jefatura del estado". Un nomenament que va realitzar el dictador feixista Francisco Franco.

Costa d’entendre que en un estat democràtic es produeixin actes com el d’ometre un fet de tanta importància com l’esmentat. La història d’Espanya, la història del Regne d’Espanya no s’entén sense la cerimònia del 22 de juliol, una cerimònia en què es va nomenar successor d’un règim totalitari a un membre de la família reial, un membre que curiosament és l’actual cap d’estat.

El fet que els mitjans de comunicació, els d’aquí i els d’allà, hagin sentenciat que aquest aniversari no tenia valor informatiu és deu a les càrregues que encara són presents en la societat en general produïdes per la pèssima transició que es va dur a terme. La transició segons "grans" experts va ser modèlica, modèlica perquè no es va produir cap vessament de sang massa important, i segons els mateixos "experts" perquè es va poder avançar cap a un nou règim polític sense traumatismes. Tot i que podent acceptar les premisses anteriors, cal denunciar que la transició es va basar en el gran oblit de la pròpia història i en la construcció d’un relat en què la monarquia va portar la democràcia. I això és una gran mentida.

Si tenim monarquia a l’estat espanyol no és perquè ho diu la Constitució espanyola, si tenim monarquia a l’estat espanyol és perquè Francisco Franco va voler que un membre de la família reial fos el seu successor. Si no hagués estat així, difícilment avui hi hauria Rei a Espanya.

Encara avui la nostra societat està estigmatitzada per aquell pacte de vergonya. Encara avui la nostra societat no es pot considerar madura perquè no sap la seva pròpia història, o més ben dit, no vol reconèixer la seva pròpia història. Encara avui la nostra societat viu en un món que es basa en uns fets edulcorats i manipulats per les èlits que van conduir el procés de la dictadura al sistema actual.

Han passat 40 anys des de què Juan Carlos I va jurar lleialtat a Franco, al "Movimiento Nacional" i "a las leyes fundamentales". Fa 40 anys que Juan Carlos va donar continuïtat "a la legitimidad del 18 de julio".
Fa 30 anys que ens han imposat una mentida. Una mentida que diu que vivim en un estat democràtic, que vivim en un estat de dret, que hem fet una transició, que s’han superat les ferides del passat. No. El que ha passat és que "uns" volen que s’oblidi la història, el que passa és que "uns" voldrien que tot s’esborrés per poder construir el seu relat sense preocupar-se que a alguns se’ls passi pel cap pensar diferent.

Han passat 40 anys des de què la monarquia governa l’estat espanyol, i com va dir Juan Carlos en la seva cerimònia d’acceptació com a successor de Franco, la seva legitimitat prové del 18 de juliol de 1936.

Convé no oblidar, perquè només recordant i acceptant el propi passat i la pròpia història es pot construir un futur.