Avui és diumenge, i normalment cada diumenge publico un post sobre un personatge que ha sigut notícia per alguna raó o altra durant la setmana. Lamentablement aquesta setmana ha sigut la del finançament, i lamentablement sobretot per el resultat final.
És per aquest motiu que a continuació exposo diverses raons del perquè no s’ha d’acceptar aquest model de finançament, unes raons que ha publicat Esquerra Independentista i les quals comparteixo totalment:
ÉS TOTALMENT INSUFICIENT
1) Els 2000-2500 milions d'euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d'aplicació del model només representen una reducció del 10% de l'espoli fiscal de 21.000 milions d'euros previst per a l'any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L'any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.
2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l'any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l'espoli fiscal que sofreix Catalunya.
ÉS UN ENGANY
3) Catalunya passarà l'any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102 o al 105 com s'està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s'estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya -homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.
4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l'any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.
5) La xifra anunciada de 3855 milions d'euros per al quart any d'aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d'ingressos per impostos i l'Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.
6) Els 3855 milions d'euros en cap cas representen una reducció d'un terç del dèficit fiscal com s'ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s'assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l'any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d'aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d'Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infrastructures perquè l'Estat sempre executa un nivell d'inversions molt inferior al pressupostat.
7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Comunitat Autònoma.
INCOMPLEIX L'ESTATUT DE FORMA FLAGRANT
8) No recull cap de les variables que exigeix l'Estatut i que havien de corregir a l'alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d'exclusió.
9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d'allò que els Pressupostos Generals de l'Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.
10) L'Estatut preveu tres anys perquè el model s'apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.
11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.
Per tot això: No a Aquest Finançament!
Entrades
5 comentaris:
Gràcies, Pere
Pere, és cert. Ens han inundat amb el finançament durant tot un any i e resultat enunciat a "bombo y platillo" només es tracta d'un finançament de fireta.
La solució passa per la Independència i per trencar amb Espanya!!
Sí, no m'he tornat boig ni estic fent broma.
La Independència respecte a l'Espanya socialista del ZParo, clar.
Quan Espanya disposi d'un govern liberal i de progrés, de la mà de la Esperanza Aguirre, ja hi tornarem jeje
Els nostres líders polítics, un cop més, s'han venut el país per un plat de llenties. Són uns impresentables. Necessitem un relleu generacional, amb polítics valents que portin Catalunya a la independència. Espanya no ens donarà mai el que necessitem, mani qui hi mani.
El que diu que la Espe ens arreglaria el tema, suposo que està de conya... ja hem vist molts cops la voluntat del PP de fer favors a Catalunya.
El PP mai ha enganyat als independentistes; sempre els ha deixat les coses clares.
En canvi, els sociatas us han pres el pèl i us han fet còmplices de la seva mentida.
Toni,
Hehe, de res
Andreu,
Sí és un finançament curt, però tanmateix el millor que es podia aconseguir amb l'estatut de m..... que el Mas va pactar amb el ZP. L'única cosa a discutir és si s'havia d'acceptar o no, en cap cas però, si s'hagués pogut aconseguir més perquè és evident de què no.
Sobre la solució que apuntes, completament d'acord, però si us plau, la Espe no és res més que una dirigent del PP, que s'esgarrifa amb el finançament només perquè l'ha pactat Esquerra. Tal i com deia el Mundo, espanya no té catalanofobia, espanya té esquerrafobia.
Eduard,
Molt d'acord. Tot i així l'únic de positiu que veig en el tema del finaçament és que ha quedat clar quins són els límits més permisius que Espanya acceptarà donar a Catalunya. Ara ja sabem el limit econòmic, i d'aquí poc sabrem el límit legal amb la sentència de l'estatut. A partir d'aquell dia, ja no hi hàurà marxa endarrera.
Publica un comentari a l'entrada