Cada dos anys, durant l’estiu, el món del futbol té una cita ja sigui el Mundial o l’Eurocopa. Durant els dies de competició els ciutadans de cada país es mobilitzen per seguir l’evolució del seu equip. No descobriré res a ningú si dic que aquests esdeveniments esportius són bàsics per la construcció nacional de totes les nacions, qui digui que no és així s’enganya. Espanya fa servir els Mundials i Eurocopes per fer bandera del seu nacionalisme i intentar d’aquesta manera més subtil, assimilar els pobles reductes de la perifèria. Ho fa Espanya però també ho fan, amb objectius diferents, Irlanda, Itàlia, Alemanya… tots. No ho critico, simplement ho exposo.
És aquest fet, el de la construcció nacional, per el qual Espanya s’oposa amb tanta fermesa al reconeixement de les seleccions nacionals del nostre país. Espanya s’ajuda d’una violència diplomàtica que s’allunya molt de les maneres de fer de qui creu que té la raó, tant jurídica com moral. Espanya vol evitar costi el que costi que les seleccions catalanes puguin participar en competicions internacionals, perquè al fer-ho, tota la construcció nacional espanyola quedaria tocada, i l’haurien de refer, mentre que la construcció nacional catalana hauria agafat velocitat de creuer.
No dic que l’esport sigui l’únic element de construcció nacional que tenen les nacions, però si que en el món en què vivim l’esport ocupa un lloc de preferència i que per tant ofereix unes potencialitats molt grans a l’hora de d’articular una major cohesió social i nacional.
Catalunya ha de trobar espais per poder competir, per justícia i perquè sí, simplement perquè sí. O es que algú entendria que Itàlia impedís a França participar en una competició?
Catalunya no jugarà l’Eurocopa, no, però sí que jugarà.
Catalunya amb Bojan d'estrella, el dia 24 jugarà al Camp Nou contra la selecció nacional d’Argentina capitanejada per Leo Messi. No és un partit oficial, però és un pas més. Desprès de l’impressionant desplaçament a Euskal Herria, ara toca jugar a casa i la casa ha d’estar plena. Catalunya és la suma de tots i per tant el dia 24 entre tots construirem una passa més cap a la llibertat, en aquest cas cap a la llibertat esportiva, cap a la democràcia.
Ningú pot faltar-hi, tots amb la selecció! Una Nació, Una Selecció!
Entrades
2 comentaris:
1. Amb Bojan com a estrella? Però no està esgotat i molt fatigat?
Hi ha filtracions no oficials que diuen que no se sent a gust vestint-se d'espanyol. És totalment respectable i ha de tenir la llibertat per dir-ho i ser respectat. Respecto identitats, opinions i nacions que vulguin tenir el seu propi Estat de forma democràtica, però el que no tolero és la mentida i l'engany.
2. Parlant de futbol, el partit no el podré veure perquè tinc basket aquell dia i a la mateixa hora, però serà interessant veure com juguen els catalans davant una selecció argentina potentíssima i amb una gran qualitat.
3. Saps que jo no em decanto per una via independentista amb l'Estat, però reconec que actuacions com les del Villar als últims temps han suposat un insult i una falta de respecte envers l'esport català. Ara vol canviar l'actitud i les formes i vol utilitzar la "FedeCat" de cara a les eleccions d'octubre. Espero que el Futbol Català no es deixi embaucar. AL LORO !!
Andreu,
El Bojan està cansat, esgotat i fatigat i no podria aguantar tota una Eurocopa. Ara bé per jugar un partit més no passarà res.
Sobre si se sent a gust o no jugant amb Espanya, doncs és la seva opinió i punt tant si vol com si no vol. Ara bé aquest fet no canvia que estigui esgotat i que necessiti descansar.
Per tant d'engany i mentida res de res.
Per cert dius que si no se sent a gust amb la selección española que ho digui i que no passa res. No passaria res si tu fossis el Prersident de la Federació, però et recordo que per llei estan obligats a anar-hi i que si no ho fan s'enfroneten a que els sancionin dos anys sense poder jugar. Això si tot molt democràtic.
El Villar només és un exemple més de què amb Espanya no hi ha res a fer. Qui vulgui que en digui Villar, qui vulgui que en digui San Gil, Aznar, Rajoy, Bono, Rouco, Mena, Sanz, Botin, Ocaña, Morientes, Salva, Losantos, Mugica... en fi que n'hi ha tants que no sabria com acabar.
Publica un comentari a l'entrada