9 de Maig, dia d'Europa

Avui fa 58 anys a París es va produir un fet històric. Un fet que avui celebrem. A París avui fa 58 anys es va llegir la declaració Shuman. Aquesta declaració va ser l’inici de la construcció europea, l’inici d’un somni, l’inici de la pau.

Avui doncs, és el dia d’Europa i és un dia per celebrar, però sobretot per pensar.

Europa avui poc té a veure amb aquella inicial Europa dels 15. Avui Europa té aproximadament uns 500 milions de persones i en formen part 27 estats. Europa ja no és només una unió econòmica sinó que ara també és una unió política. Europa ha canviat.

Europa té davant seu grans desafiaments, per una banda ha de seguir sent un gegant econòmic capaç de competir amb els Estats Units, amb Rússia i amb la cada cop més potent Xina. S’acoten temps difícils i complicats per l’economia, i Europa hi ha de fer front. Un altre repte que té la Unió és la dimensió política. Rebutjat el Tractat Constitucional ara el Tractat de Lisboa ha d’intentar fer avançar políticament Europa cap a un reforçament polític. Els Estats han de cedir poder polític a la Unió. Últimament s’ha pogut veure com Europa ha actuat desunida en matèria internacional, ja que la majoria d’estats han reconegut la independència de Kosovo, mentre que una minoria reaccionaria s’hi ha mostrat histriònicament en contra. Europa si vol avançar cap a un projecte polític seriós ha d’actuar amb una veu potent i única en matèria internacional. A les tres de la matinada hi ha d’haver una persona que pugui despenjar el telèfon vermell. I ara no hi és.

Europa també ha de fer front al debat sobre els fons de cohesió, sobre on i sobre què es destinen.
Europa a més, aviat s’haurà de posicionar sobre l’ampliació interna, ja que Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya estan iniciant projectes independentistes. Cal recordar que aquests projectes són, en la major part, projectes europeistes ja que no conceben altra alternativa que ingressar com a membres de la Unió Europea. Els estats petits en l’actualitat són els que més i millor poden funcionar, i Europa els necessita. L’ampliació interna farà més forta Europa, a més, les nacions que es volen independitzar són nacions riques, prosperes i treballadores, fet que les farà ser donants més que no pas receptores dels fons de cohesió.

La construcció europea és un procés complicat i difícil però necessari i beneficiós i que planteja nous horitzons i noves oportunitats.

El futur és Europa, el futur és nostre.