En aquestes eleccions, Hillary va poder explotar a la máxima potencia els imputs que encarna i que donen força a la seva candidatura. Hillary va arrasar a Virgínia al guanyar per més de 41 punts de diferencia a Obama en un estat amb més del 95% de población blanca, sense masses estudis, majoria classe treballadora i amb pocs recursos. Exactament el perfil de votant de Hillary.
Aquest fet torna a posar de manifest la incapacitat d’Obama per arribar a l’elctorat blanc i de classe treballadora, un electorat bàsic per guanyar al Novembre davant de John McCain. Negar que hi ha un fet racial a l’hora de decidir el vot sería negar l’evidència. Obama, si com sembla que serà, es converteix en el nominat demòcrata a les eleccions de Novembre ha de resoldre aquest defecte electoral. El suport de John Edwards el pot ajudar a guanyar aquest segment de votants, però també ho havia de fer Ted Kennedy i no va ser capaç de guanyar al seu propi estat.
Obama té una deficiència en la seva coalició electoral, una deficiència que posa en “dubte raonable” la victoria demòcrata al Novembre. El partit no es pot permetre uns derrota quan tot bufa a favor d’una manera que ni el més somiador dels somiadors havia somiat mai.
Per corregir aquest problema hi ha una solució.
Cada cop són més els que diuen dins al partit demòcrata que aposten pel que s’anomena el “Ticket Dream”, una candidatura formada pels dos màxims exponents del partit. Una candidatura triomfal i triomfant. Una candidatura de canvi i d’expreriència. Una candidatura capaç de derrotar a qualsevol tàndem republicà. Una candidatura formada per Barack Obama i per Hillary Clinton.
Es pot dir que és una candidatura fictícia i imposible, o que és una candidatura en què els dos candidats són incapasos, de moment, de demostrar un cert “feeling” entre ells. Cert, ara bé com ahir deia el “diario global en español” tampoc lligaven J.F. Kennedy i L. Johnson però la combinació electoral els va fer guanyar les eleccions. La combinació de caràcters pot ser altament profitosa per als demòcrates si saben veure què és el millor per el país i pel partit.
Electoralment Obama té un problema, i Hillary en pot ser la solució.
4 comentaris:
Sí aviam és cert. Si l'Obama vol guanyar val més que pensi en algú com la Hillary com a VP. Ara si és orgullós que no ho pot fer, aleshores s'ho hauria de fer mirar.
El Reagan va haver d'aguantar l'inepte del Bush pare com a VP per a contentar els republicans comunistes, i no se suportaven.
Si no feu algo així i doneu la victòria al McCain demostrareu que els demòcrates sou els pitjors estrategs electorals de la història.
Els republicans comunistes? Per sort, la família Bush no entén de comunisme.
Seria ideal que la Hillary NO formi part de la candidatura ObamaWright. Les primàries han portat molta tensió i rivalitats entre tots dos i a més suposaria una baixada de pantalons de la candidatura Clinton a l'estil de la del Mas a la Moncloa fa poc temps. Per tant, veurel's junts amb somriures i fotos en campanya, seria més fals que un petó de l'Aguirre a Gallardón.
Àlex,
Amb Obama i Hillary ni el Reagan guanyaria.
Andreu,
Comparar la falta de dignitat de Mas a La Moncloa és com comparar un arbre amb el bigosti de l'Aznar. No en té cap. El que va fer el Mad aquella nit ja ho sabem tots i ja és, per desgràcia, poru conegut.
Si la Hillary forma part del ticket presidencial simplement estarà posant el país i el partit per davent de la seva ambició, legitima, de ser presidenta.
El ticket electoral no cal que siguin amics, simplement han de ser les persones + capaces de guanyar les eleccions i fer avançar el país.
I el tàndem Obama-Hillary ho compleix.
"Amb Obama i Hillary ni el Reagan guanyaria."
HAHAHAHAHA
Pedro això de les primàries t'ha deixat tocat... La Hillary és encara inmensament odiada, encara que ara faci més por l'Obama, posar-la com a VP no solucionaria tant com creus.
Publica un comentari a l'entrada