Som-hi!

Avui hi ha el partit de la selecció. La veritat és que ja només començar d’aquesta manera es depriment. Començar dient "el partit de la selecció" ja indica que no n’hi ha pas gaires més. Les cadenes esclavitzants d’Espanya una vegada més s’interposen a la voluntat del poble català i dels catalans i les catalanes de tenir seleccions oficials.

Avui es juga el partit 200 de la selecció nacional i per tant es pràcticament d’obligació civil anar-hi.
El país es construeix fent hospitals, escoles i parcs de bombers, el país es construeix negociant el finançament i buscant el concert econòmic, el país es construeix potenciant la literatura en català, el país es construeix amb inversions, el país es construeix amb un aeroport transnacional, però el país també es construeix dotant-lo d’un univers col·lectiu de símbols, i el partit d’avui és un símbol.

Avui, tot i les poques ganes i el poc caliu que s’ha fet pel partit, cal anar al Camp Nou i omplir-lo fins la bandera. Omplir-lo per fer que d’aquesta manera la lluita democràtica que el poble català persegueix mantingui encesa la flama.

És d’obligació cívica que tots els catalans i catalanes que vulguin que Catalunya esdevingui un país normal, vaguin avui a l’estadi per animar a la selecció.

L’estat d’ànim no és el millor, no, però això no pot ser l’excusa per el derrotisme i la inhibició ciutadana. S’ha d’anar a l’estadi i animar la selecció, animar als jugadors que lluiran la samarreta del poble, animar als jugadors que són aquí perquè volen, sense res més a canvi que l’orgull i l’honor de portar la samarreta catalana. Els que no hi volen ser, no hi són. Tamudo, Jarque i algun altre no hi són perquè segurament no hi acaben de creure, és la seva decisió.
Però els que sí que hi són mereixen el nostre suport perquè han lluitat per ser-hi. Per ser al Camp Nou defensant les quatre barres.

Per decència, per orgull i perquè sí, avui tots al Camp Nou per animar a la selecció!

Una Nació, Una Selecció!