La via Ocaña

Senyors, senyores, demà en un ple extraordinari el Parlament de Catalunya procedirà a la proclamació unilateral d’Independència del Principat de Catalunya.
Així de clar i així de simple.

Algú es podria preguntar, ple extraordinari? Independència? Ja? Sí, sí, a més l’estat espanyol, després de la nostra independència, Espanya, passarà a ser una regió anarquista del món.

- Si home! - dirà algú-
- Que si, que si! - li contestarà un altre -.
- Però qui ho ha dit això? N’estàs segur?
- Sí segur, ho ha dit Carlos Ocaña, secretari d’estat (espanyol) d’hisenda!
- El secretari d’estat d’hisenda? Carai que fort! Però què ha dit exactament?
- Doncs ha dit que ells (Espanya) subscriuen les lleis aprovades pel Parlament i votades pel poble en referèndum, però que no els condiciona a l’hora de fer polítiques!
- Carai!
- Sí, i seguint aquest argument, el Parlament català proclamarà demà la Independència perquè també subscriu la Constitució espanyola, però tampoc els condiciona a l’hora de proclamar la plena sobirania nacional
- Ah, molt bé doncs! Visca l’Ocaña!

Doncs sí, el secretari d’estat (espanyol) d’hisenda ens ha donat la porta per la independència. Una independència unilateral, tan unilateral com per exemple no complir la llei que el poble aprova.

Una independència unilateral, però es clar, ara la seva Constitució ja no ens condiciona…

La democràcia a Espanya està en un estat molt greu, la remor faista, socialista i feixista del 36 tornen a ressonar cada cop amb més força i l’incompliment d’una llei orgànica votada en referèndum per el poble català només és la punta de l’iceberg del que vindrà.

Si a ells l’estatut no els condiciona, a nosaltres la Constitució tampoc!
Avui mateix podem anar a treure en Franki de la presó, avui mateix podem fer fora les forces d’ocupació, avui mateix podem demanar l’ingrés a la ONU i a la UE, avui mateix podem anar al COI a registrar-nos, avui mateix podem anar a la FIFA per començar a competir…, i finalment demà, proclamar la Independència!