Ahir el round electoral d’Esquerra va passar per Vilafranca. Aquest cop va ser Josep Lluís Carod Rovira que va venir a presentar el seu llibre-bíblia sobre el 2014, i de pas parlar sobre les primàries.Sobre la xerrada del 2014, crec que qualsevol militant d’Esquerra podria estar-hi d’acord. Carod va dir que s’ha de muscular el país per arribar-hi i que hem de tenir clar l’objectiu, alhora que hem de saber dotar la independència d’un substrat il·lusionador i fer-la part de l’univers col·lectiu.
Carod amb el seu "2014" aporta una novetat, una nova visió sobre la identitat. Carod defensa que s’ha de parlar menys d’identitat i més d’identificació. Hi estic d’acord. La identificació col·lectiva és més fàcil d’aconseguir que no pas que tothom comparteixi la identitat nacional. Si som capaços de fer possible que la identificació col·lectiva catalana giri al voltant de millor qualitat de vida, més benestar i amb la independència, ens en sortirem.
La xerrada de sobte va deixar el 2014 aparcat i va girar cap a les primàries. En aquest punt discrepo profundament. Carod diu que no es podrà despenalitzar la independència fins que no es deixin de fer actes de calçotada. D’acord, ara bé, tampoc no es podrà despenalitzar la independència si el líder del partit que la defensa no fa cas de l’executiva del seu propi partit.
Carod i ERC Futur estan duent a terme una campanya amb un to exageradament agressiu, enfadat i negatiu, només cal sentir les paraules del "líder de l’ERC responsable" dissabte passat per veure que és cert.
Ahir no en va ser una excepció, Carod va carregar amb duresa contra la candidatura Gent D’Esquerra i els va culpar de tots els mals del partit. Carod els hi va atribuir totes les decisions que s’han pres durant els últims dotze anys.
Carod, crec que per descuit, va oblidar que ell era i encara és el President d’Esquerra i com a tal la cara visible del projecte que l’executiva dirigeix. Quan un no està d’acord en la línia política que el seu partit segueix el primer que ha de fer és intentar canviar-ho, i si no se’n ensurt dimiteix del càrrec i fa el que cregui més convenient. Tirar la pedra durant dotze anys i ara amagar la mà perquè hi ha primàries no sembla l’acció més responsable.
Carod per les bones i per les dolentes és el President d’Esquerra, Carod per les bones i per les dolentes és el líder i a ell són atribuïbles tant els 8 diputats del 2004 com els 3 diputats del 2008, o és que es pensa que la gent va anar a votar sense pensar amb les seves accions?
Carod i ERC Futur s’han apuntat al carro de la demagògia absurda i barata, i la veritat, amb RCat i Carretero ja n’hi havia prou.
Entrades
3 comentaris:
no podia faltar la menció del carretero al final... no ho veus pedro que ell us pot salvar? us pot tornar als orígens??
La menció no és casual. Jo també hi era, i el vaig trobar més messiànic que mai. Venia adir que li féssim confiança que ell ja sap el que es fa. I la veritat, la seva incontinència verbal amb els mitjans ja m'està cansant.
No va parlar de projectes de futur. El seu projecte és el que s'ha fet fins ara des del govern (va llistar uns quants caramels dolços que hem aconseguit des de la Generalitat), però a mi no m'interessen: no va parlar de la quantitat de merda que ens hem hagut de menjar ni de la manca de perspectives que generem avui dia a la societat.
A més a més amb prou feines va tocar el tema del Congrés. Les poques vegades que ho va fer va atacar furibundament en Ridao amb molta demagògia.
Àlex,
Com tu molt bé dius Carretero ens tornarà als origens. Concretament als 1984 quan ens vam quedar amb 6 diputats o al 1989 amb 4. Sí senyor!
Roger,
Completament d'acord.
Publica un comentari a l'entrada